Cercador
SANT ROMÀ DE SAU. IMATGE DEL PASSAT
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Antoni Pladevall Font, penjava una imatge de Sant Romà de Sau, datada l’any 1958, que forma part de la història de Catalunya.
![](http://2.bp.blogspot.com/-mCl_VsKMWuU/URYS4jgb0DI/AAAAAAAAYko/guGFYLVPt6E/s320/1%2Brom%25C3%25A0.jpg)
Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917.
L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües.
De l’església que tingué categoria de parròquia llegia : està orientada d'est a oest, com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic.
És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards.
A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants.
Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament.
Agraïm la gentilesa de l’Antoni Pladevall Font en deixar-nos conèixer i compartir aquesta imatge.
![](http://2.bp.blogspot.com/-mCl_VsKMWuU/URYS4jgb0DI/AAAAAAAAYko/guGFYLVPt6E/s320/1%2Brom%25C3%25A0.jpg)
Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917.
L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües.
De l’església que tingué categoria de parròquia llegia : està orientada d'est a oest, com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic.
És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards.
A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants.
Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament.
Agraïm la gentilesa de l’Antoni Pladevall Font en deixar-nos conèixer i compartir aquesta imatge.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=539366438)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS