Cercador
SANT RAMON DE SOBIRANA DE FERRANS. BAGES
Un relat de: Antonio Mora Vergésl'església romànica de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans , és una antiga parròquia —restaurada pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l'heretat - ; curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle XII; reformada al segle XIII, quan es va bastir el campanar , el conjunt fou ampliat en època gòtica.
El 1979, després d'una restauració, fou beneïda i restablerta al culte.
Forma un sol cos amb la masia de Sobirana, de la qual pren el nom, els masovers tenen cura de l’edifici, i de les claus per accedir-hi. La planta d'aquesta església, composta de dues naus, és quelcom excepcional tant a Catalunya com a fora. Les dues naus són completament independents i sols una arcada permet de passar de l'una a l'altra.
Quan al topònim, en la nostra llengua ‘sobirà’ , cal contraposar-lo a ‘jussà’ , l’un indicaria una ubicació superior – mes elevada , dalt d’un turó i/o una coma - , i l’altre una situació menys visible – una fondalada i/o una vall - ; en aquest cas concret no sabem trobar cap resta del mas ‘jussà’ d’aquesta casa. En aquest boci de món, on potser no sempre era possible veure’s d’un campanar a l’altre, segur que arribava sempre el so d’una campana a l’altra; aquesta i no un altra fou la raó per la qual els avisos a la població, bons i dolents, es donaven mitjançant les campanes de les esglésies. Les campanes donaven realment informació i noticies; l’hora del dia – sempre - i si era del cas la comunicació del traspàs d’un veí , o d’un bateig, casament, i fins d’algun potencial perill, ja fos provocat per la natura, ja per malfactors humans. El so de les campanes ens parlaria avui, de corrupció, estultícia, por, odi , ànim de revenja,.... El lloc de les campanes l’ocupa avui internet , la televisió, la radio; i en menor mesura la premsa escrita ; tenim una emissora que repeteix constantment les mateixes - males – noticies , amb l’única variant de l’hora del dia; son les ... , son les ....., son les .....; des de les televisions – com si fos una noticia - les manifestacions convulses del que s’ha donat en definir com delirium sutoris , i que consisteix bàsicament en excusar-se pel que fa a la catastròfica situació en que es troba el país, i anunciar-nos que malgrat això, ells son els millors, i per descomptat, que Espanya va bien ! . El país, - com el sant titular d’aquesta església – sembla haver sofert la perforació dels llavis amb un ferro candent, i portar un cadenat a la boca; la situació – a un pas del caos absolut - es mantindrà mentre el carceller ens l’obri a l'hora dels àpats, per oferir-nos algun aliment. Espanya –només - va bien, per als qui remenen les cireres. Constatàvem amb infinita tristesa – una vegada més - que la major part de campanars, de torre o d’espadanya , estaven orfes dels instruments que els donaven sentit.
Les campanes doblen ara , per la justícia, la llibertat i la democràcia. El vent fred sembla repetir les paraules del Deuteronomi 27,19 Maleït el que violi els drets de d’immigrant, l’orfe i la vídua. Amen !
El 1979, després d'una restauració, fou beneïda i restablerta al culte.
Forma un sol cos amb la masia de Sobirana, de la qual pren el nom, els masovers tenen cura de l’edifici, i de les claus per accedir-hi. La planta d'aquesta església, composta de dues naus, és quelcom excepcional tant a Catalunya com a fora. Les dues naus són completament independents i sols una arcada permet de passar de l'una a l'altra.
Quan al topònim, en la nostra llengua ‘sobirà’ , cal contraposar-lo a ‘jussà’ , l’un indicaria una ubicació superior – mes elevada , dalt d’un turó i/o una coma - , i l’altre una situació menys visible – una fondalada i/o una vall - ; en aquest cas concret no sabem trobar cap resta del mas ‘jussà’ d’aquesta casa. En aquest boci de món, on potser no sempre era possible veure’s d’un campanar a l’altre, segur que arribava sempre el so d’una campana a l’altra; aquesta i no un altra fou la raó per la qual els avisos a la població, bons i dolents, es donaven mitjançant les campanes de les esglésies. Les campanes donaven realment informació i noticies; l’hora del dia – sempre - i si era del cas la comunicació del traspàs d’un veí , o d’un bateig, casament, i fins d’algun potencial perill, ja fos provocat per la natura, ja per malfactors humans. El so de les campanes ens parlaria avui, de corrupció, estultícia, por, odi , ànim de revenja,.... El lloc de les campanes l’ocupa avui internet , la televisió, la radio; i en menor mesura la premsa escrita ; tenim una emissora que repeteix constantment les mateixes - males – noticies , amb l’única variant de l’hora del dia; son les ... , son les ....., son les .....; des de les televisions – com si fos una noticia - les manifestacions convulses del que s’ha donat en definir com delirium sutoris , i que consisteix bàsicament en excusar-se pel que fa a la catastròfica situació en que es troba el país, i anunciar-nos que malgrat això, ells son els millors, i per descomptat, que Espanya va bien ! . El país, - com el sant titular d’aquesta església – sembla haver sofert la perforació dels llavis amb un ferro candent, i portar un cadenat a la boca; la situació – a un pas del caos absolut - es mantindrà mentre el carceller ens l’obri a l'hora dels àpats, per oferir-nos algun aliment. Espanya –només - va bien, per als qui remenen les cireres. Constatàvem amb infinita tristesa – una vegada més - que la major part de campanars, de torre o d’espadanya , estaven orfes dels instruments que els donaven sentit.
Les campanes doblen ara , per la justícia, la llibertat i la democràcia. El vent fred sembla repetir les paraules del Deuteronomi 27,19 Maleït el que violi els drets de d’immigrant, l’orfe i la vídua. Amen !
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.