SANT MIQUEL D’AGUILAR. BAGES

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, al peu del turó del castell d’Aguilar, vora el camí vell que anava a Calaf per retratar l’esglesiola de Sant Miquel.

Ens expliquen des de la casa veïna que no tenen les claus d’aquesta ermita d’una sola nau , de planta rectangular sense absis, en la que al damunt de porta d’entrada hi ha un altell pel cor.



La porta d'entrada està situada als peus de l'església, a la llinda d’entrada consta la data de 1714, i al damunt hi ha el campanar d'espadanya, sense campana – en tant que colònia del REINO DE ESPAÑA, ni el mateix Princep de les Milícies Celestials té garantida la immunitat contra l’espoli -, al mur de migdia hi ha dos grans contraforts en forma de talús.



La tradició és que el que segon diumenge de maig s’hi diu missa, i es fa el repartiment del pa de ant Miquel que paga un any cada casa. El despoblament i la pèrdua dels hàbits religiosos, fan témer la desaparició d’aquestes festes.

Llegim que està documentada des de l’any 1496.

En el període 1939 -1949, com a conseqüència de la destrucció de la primitiva parròquia d'Aguilar, dalt del turó del castell, exercí com a parròquia en ‘funcions’, fins a la consagració de la nova església, prop del nucli de l’estació .