SANT MARTÍ SURROCA. OGASSA. EL RIPOLLES

La Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez ens expliquen que s’arribaven fins a l'església parroquial de Sant Martí de Surroca, situada a uns 1300 m d'altitud, al sector nord-oriental del terme d’Ogassa, , a la capçalera de la riera de Malatosca, sota una cinglera de pedra que li donà el nom (Su-roca o Sots-roca).

Surroca de Dalt, és documentat ja el 913, i l'església des del 1090, però devia ser més antiga, perquè el 1104 fou consagrada de nou pel bisbe de Vic Arnau de Malla a petició dels comunitaris del monestir de Sant Joan de les Abadesses, senyors de l'església.

L'any 1410 trobem documentades importants obres de consolidació, per a les quals atorga permís el bisbe Alfons de Tous. No trobem cap esment pel que fa als terratrèmols del segle XV, i les seves conseqüències:

El terratrèmol del 2 de febrer de 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la candelera, tingué l’epicentre situat prop de Camprodon. El moviment va assolir una intensitat de 9 i una magnitud de 6.5, ocasionant danys per tot Catalunya i també a França. És el darrer d'una sèrie que començà al març de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot i aquest del 1428 què es considera el més intens que ha patit Catalunya des del primer documentat al 1373. Causà més de mil morts entre: Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.

Entre els danys documentats apareixen:

Campanar i cimbori del monestir de Sant Joan de les Abadesses
Danys al monestir de Ripoll
Danys a la rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona.
Destrucció de l'alberg i la capella de Núria
Destrucció total dels municipis de Tortellà i Queralbs
Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, derruït parcialment.
Campanar d'Arles.
Abadia de Sant Martí del Canigó
Monestir de Fontclara a Banyuls dels Aspres

Sense més concreció hi ha però, notícies de noves obres fetes al començament del segle XV.

Al principi del segle XVI hom li afegí un cos d'edificació a manera d'ample campanar cobert a dos vessants a la part de ponent; i altres actuacions en el període 1576-95

La planta de l'església de Sant Martí de Surroca és d'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera.




L’edifici ha estat ‘restaurat’ , i més enllà de l’encertada supressió dels apèndixs, de deixar les façanes laterals senceres, i de diferenciar les cobertes de la nau i la de l'absis, Sant Martí de Surroca, ha perdut – si les tenia - les seves particularitats. Dèiem al respecte :

El romànic, que ens agrada qualificar de ‘proper’, sorgí en el seu moment del poble, - les esglésies eren ‘ els castells dels pobres’, i exercien alhora funcions religioses i defensives, d’aquí la manca d’obertures i les portes ferrades - i dins d’un estil senzill és - era -difícil trobar dos temples iguals.

S’han conservat algunes pedres, però al preu d’una pèrdua irreversible de diversitat, pel que fa al romànic a Catalunya.

L’infern està empedrat de bones intencions.