Cercador
SANT MARTÍ D’IX. ALTA CERDANYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Miquel i l Rosa, ens expliquen que la seva sortida amb el Grup de Recerca de la Cerdanya, va donar molt de si, tant pel que fa al nombre de llocs visitats, com al grau de coneixement de la seva història concreta, i dels avatars que s’han hagut de superar; en aquesta ocasió ens parlen de Sant Martí d'Ix, i ens diuen que voldrien que fóssiu partícips de les nostres experiències.
L'església de Sant Martí d'Ix (en francès St. Martin d'Hix), actualment part del municipi de la Guingueta d'Ix, apareix documentada en l'any 1063, any que van signar un pacte entre el comte d'Urgell, Ermengol III i el comte de Cerdanya Ramon Guifré en l'altar d'aquesta església. En la ciutat d'Ix estava el palau dels comtes de Cerdanya, conegut des de l'any 1061, quan a conseqüència d'unes desavinences entre el comte Ramon Guifré I de Cerdanya i el vescomte Bernat, va haver un acte de jurament de fidelitat d'aquest últim al seu senyor, en presència del bisbe d'Urgell.
L'edifici consta d'una sola nau i un absis semicircular amb volta apuntada. Es creu que va estar construïda en dues fases, la primera correspon al primer tram de la nau amb la seva capçalera, feta amb una gran qualitat en el tallat i col•locació del cadirat, així com l'execució de dues finestres en la capçalera, amb arcs de degradació sostinguts per columnetes i capitells esculpits, semblats als de l'església de Sant Fructuós de Llo.
En l'absis, per la seva banda exterior, hi ha un fris amb dents de serra que descansa sobre mènsules, algunes llises i altres tallades. A la segona part de la seva construcció, les finestres dels murs sud i oest són simples i sense decoració, igual que la porta que és molt senzilla i conserva el ferratje medieval.
El campanar en origen era de cadireta amb dos buits, més tard se li van afegir tres parets que li van donar forma de torre.
Al seu interior es guarden dues talles de fusta romàniques: un Crist crucificat de petites dimensions datat del segle XIII que fou robada l’any 1976 i recuperada posteriorment i una Verge amb Nen policromada del segle XII.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, es conserva un frontal de l'altar de pintura sobre taula de pi de 92 × 157 cm, datat en la primera meitat del segle XII. Representa en la seva part central un Crist en majestat i un parell de escenes de la vida de Sant Martí bisbe de Tours.
Estem d'acord en que la recollida de material religiós, imatges, retaules, pintures,... ha permès salvar de la seva destrucció, espoli i/o robatori gran part del nostre patrimoni històric i artístic; les raons de seguretat que ho justificaven decennis enrere, no tenen avui però, cap vigència; altrament que sigui sempre Barcelona la destinació última, dona molt que pensar. Sobretot en un país que ha fet de la queixa contra el centralisme una bandera política.
L'església de Sant Martí d'Ix (en francès St. Martin d'Hix), actualment part del municipi de la Guingueta d'Ix, apareix documentada en l'any 1063, any que van signar un pacte entre el comte d'Urgell, Ermengol III i el comte de Cerdanya Ramon Guifré en l'altar d'aquesta església. En la ciutat d'Ix estava el palau dels comtes de Cerdanya, conegut des de l'any 1061, quan a conseqüència d'unes desavinences entre el comte Ramon Guifré I de Cerdanya i el vescomte Bernat, va haver un acte de jurament de fidelitat d'aquest últim al seu senyor, en presència del bisbe d'Urgell.
L'edifici consta d'una sola nau i un absis semicircular amb volta apuntada. Es creu que va estar construïda en dues fases, la primera correspon al primer tram de la nau amb la seva capçalera, feta amb una gran qualitat en el tallat i col•locació del cadirat, així com l'execució de dues finestres en la capçalera, amb arcs de degradació sostinguts per columnetes i capitells esculpits, semblats als de l'església de Sant Fructuós de Llo.
En l'absis, per la seva banda exterior, hi ha un fris amb dents de serra que descansa sobre mènsules, algunes llises i altres tallades. A la segona part de la seva construcció, les finestres dels murs sud i oest són simples i sense decoració, igual que la porta que és molt senzilla i conserva el ferratje medieval.
El campanar en origen era de cadireta amb dos buits, més tard se li van afegir tres parets que li van donar forma de torre.
Al seu interior es guarden dues talles de fusta romàniques: un Crist crucificat de petites dimensions datat del segle XIII que fou robada l’any 1976 i recuperada posteriorment i una Verge amb Nen policromada del segle XII.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, es conserva un frontal de l'altar de pintura sobre taula de pi de 92 × 157 cm, datat en la primera meitat del segle XII. Representa en la seva part central un Crist en majestat i un parell de escenes de la vida de Sant Martí bisbe de Tours.
Estem d'acord en que la recollida de material religiós, imatges, retaules, pintures,... ha permès salvar de la seva destrucció, espoli i/o robatori gran part del nostre patrimoni històric i artístic; les raons de seguretat que ho justificaven decennis enrere, no tenen avui però, cap vigència; altrament que sigui sempre Barcelona la destinació última, dona molt que pensar. Sobretot en un país que ha fet de la queixa contra el centralisme una bandera política.
l´Autor
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS