SANT MARTÍ DE TALAIXÀ. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins a Sant Martí de Talaixà, l’església fou construïda en època barroca sobre una església anterior, és d'una sola nau, amb capelles laterals, l'absis encarat a nord i la porta a migdia. A la façana, damunt la porta d'entrada, hi ha una petita capelleta, ara buida, i més amunt un ull de bou que dóna llum a l'interior. A la banda esquerra d'aquesta façana s'alça un campanaret acabat en piràmide.

Al desembre de 2011 es van donar per acabades les obres de la segona fase de la rehabilitació, entre el 2008 i el 2009 ja s'hi van fer les obres més urgents.

El 06/05/12 es publicava la noticia d’un robatori a Talaixa , els indicis fan pensar que van ser quatre els assaltants, ja que tot ho van fer de quatre en quatre: quatre cerveses, quatre llaunes i quatre llits. Un cop carregat tot el material, els lladres van haver de fer un camí de dues hores fins a la carretera més propera.

Sant Martí, segons la història, es va partir la capa amb un pobre, avui gràcies al ensems, a la corrupció i l’estultícia de les nostres elits politiques, allò de ‘desvestir un Sant per vestir-ne un altre’, comença a ser dissortadament habitual.

De Talaixà es tenen notícies des de l'any 872, puix que figura en el document referent a Sant Aniol d'Aguja com la "cel•la vocabulo Talexano", topònim de probable procedència romana.



L'església, bastida durant els segles XVII o XVIII és, cronològicament, la tercera de les que s'han alçat a la zona.

De la primera, llevat de la menció en el diploma de 872 no n'hi ha cap resta.

De la segona només queda la pila baptismal romànica, decorada amb arquets cecs i encabida en una de les parets laterals del temple actual.

Sant Martí de Talaixà, parròquia independent fins als segle XVIII, fou adscrita a partir d'aquest moment a Sant Llorenç d'Oix.



Frederic Bordas i Altarriba , ho retratava l’any 1890. Biblioteca de Catalunya.