Cercador
SANT MARTÍ DE ROMANYÀ DE LA SELVA. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Miquel Entrena Brull retratava aquest edifici que s’aixeca al cim de la serra, en l'estribació que separa la Vall d'Aro de la de Calonge, la descripció tècnica ens diu ; església de construcció preromànica molt evolucionada, amb planta cruciforme d'una nau, transsepte de braços destacats i capçalera rectangular. Les finestres són de doble esqueixada. Sobre el creuer, quadrangular, s'aixeca un cos més alt, falsament cupular i precedent dels cimboris. A l'interior, s'obre als quatre costats amb arcs de mig punt adovellats i és cobert amb volta de canó. La porta d'entrada és estructurada per un arc de mig punt adovellat i protegida per un porxo.
El campanar, d'època romànica, és de base quadrangular i presenta, al pis superior, finestres geminades d'arcs de mig punt sostinguts per columnes de capitells mensuliformes. S'alça sobre l'ala N del transsepte i la seva coberta és apiramidada. L'aparell és unitari, fet a base de petits blocs de granit, sense escairar, disposats en filades regulars i amb carreus o blocs més grans per reforçar els angles. La capella i la sagristia, afegides al mur de migdia, són fruit de la remodelació del segle XVII.
A l'interior es conserva una imatge tallada en fusta que representa sant Martí, feta al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià Aiguabella.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El campanar, d'època romànica, és de base quadrangular i presenta, al pis superior, finestres geminades d'arcs de mig punt sostinguts per columnes de capitells mensuliformes. S'alça sobre l'ala N del transsepte i la seva coberta és apiramidada. L'aparell és unitari, fet a base de petits blocs de granit, sense escairar, disposats en filades regulars i amb carreus o blocs més grans per reforçar els angles. La capella i la sagristia, afegides al mur de migdia, són fruit de la remodelació del segle XVII.
A l'interior es conserva una imatge tallada en fusta que representa sant Martí, feta al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià Aiguabella.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.