SANT MARTÍ DE PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Recorríem el Joan Escoda Prats, i l’Antonio Mora Vergés, el Berguedà Jussà, la característica més acusada d’aquest territori és l’afinitat quasi absoluta, amb les terres del Bages.

Dúiem una fotografia de l’any 1.917 del Josep Salvany Blanch, de l’ aleshores església parroquial de Sant Martí de Puig-Reig, s’adverteix clarament que s' hi havien construït capelles laterals,i s'havia alçat la volta i I' absis.








En el període 1.936-39, el temple va patir una quasi completa devastació, i a la dècada dels 50, dirigits per l’arquitecte Camil Pallàs Arissa, Cap del Servei de Conservació de Monuments de la Diputación Provincial de Barcelona, i Cap dels Serveis d’Arquitectura, es van dur a terme els treballs de ‘restauració’.










Actualment aquella església que originàriament datàvem el segle XII, té una sola nau, de volta apuntada, i absis comunicats per un senzill arc triomfal de mig punt fet amb dovelles; al mur de ponent es destaca la porta d'entrada, amb tres arcs de mig punt degradats, emmarcats per una senzilla arquivolta escacada i que descansen a banda i banda sobre dues pilastres i dues columnes amb capitells decorats escultòricament amb elements geomètrics; corona l'edifici un campanar d'espadanya de dues obertures.

Durant les obres de ‘restauració’ , foren descobertes sota l'arcosoli situat a la nau, a la dreta de l'absis, unes interessants pintures murals romàniques, que estilísticament es relacionen amb el corrent bizantinista que arribà a Catalunya al començament del segle XIII; restaurades, es conserven in situ i són de tema marià.

Quan van començar els treballs d e restauració, I' església era un exemplar romànic força modificat per les obres del segle XVlll : i el seu aspecte, sobretot a l'interior, era el d'una església barroca (murs enguixats, cor als peus de la nau, retaules barrocs malauradament perduts arran del incendi, etcètera, etcètera.).

Un cop acabades les obres de restauració de I' església romànica de Sant Martí de Puig-reig, adquirí l’inconfusible aspecte ‘Pallàs’, com Sant Vicenç d’Obiols, Santa Maria de la Llet d'Avià, i tantes altres.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

El ‘preciosisme’ és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments de la Diputación de Barcelona , va generalitzar l’arquitecte Camil Pallàs Arissa.

El romànic a Catalunya a patit una pèrdua irreversible quan a la seva ‘diversitat’.

Això fa bona la frase ‘ l’ínfer està empedrat de bones intencions’ , malgrat referir-nos principalment a edificis projectats per donar culte al Déu dels cristians.

No ens cansarem de posar-ho negre sobre blanc, a Catalunya, i al Berguedà es necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.

No espereu res – almenys de bo, de Barcelona i/o de Madrid- refieu-vos únicament de les vostres forces, i per descomptat de l’ajuda de l’Altíssim que no us fallarà.