Cercador
Sant Julià i la torre del Castell del Coaner. Bages
Un relat de: Antonio Mora VergésL'església parroquial de Sant Julià de Coaner és situada en un paratge rocós, en un dels nombrosos meandres que descriu la riera, amb la famosa torre de Moros, d'època comtal i cilíndrica, i la vella masia de Can Serra.
El temple és un magnífic exemplar d'arquitectura romànica llombarda, de tres naus i tres absis, documentat el 960 i consagrat el 1024 pel bisbe sant Ermengol d'Urgell, reformada al segle XVI i restaurada per la Diputació de Barcelona.
La decoració externa de l'edifici amb els típics arquets i lesenes i el graciós campanar en forma de torre de dos piso, que especialment conserva, en dues de les seves cares, dos bells finestrals romànics de doble obertura separada per una esvelta columneta de pedra tosca .
Originàriament podem suposar que el temple era més petit, d'una sola nau; l'actual nau lateral de migdia, on s'obre el portal , sembla força anterior a la resta, amb una volta que apunta lleugerament cap a l'arc de ferradura.
Ens sobta avui, com li succeí l'any 1.924 al Josep Salvany i Blanch, la visió d'aquest conjunt que suposen el temple, aixecat a tocar de la penya rocosa que sosté desafiant la torres esmentada, d'uns 16 metres d'alçada. Resta única del que fou el Castell de Coaner; des de la fi del segle X, els pergamins parlen del castell de Coaner ( Quovece Nigro, després Codener), origen del topònim que fou del casal de Cardona ; i la històrica masia de can Serra, en part encastada a la roca. i lligada per sempre més al record de les guerres carlines.
Nosaltres recollirem també com J.S imatges de l'indret.
Fèiem l'accés des de Súria, a la sortida de l'antiga carretera que creuava la població en direcció a Cardona, trobem l'indicador, Coaner ; quatre quilometres que en períodes de secada podeu fer sense excessives angoixes, però que demanen las màxima prudència en períodes de pluja.
Ens explicaven - a la tornada - que la clau de Sant Júlia la tenen al casal de la Ribera.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.