SANT JOAN DE MONTDARN. VIVER I SERRATEIX .EL BERGUÈDA

Ens admiràvem la Rosa, el Miquel i l’Antonio de la magnificència de l’església de Sant Joan de Montdarn, comparable a Sant Cugat del Racó ,o a Santa Maria de les Esglésies de Navàs; se’ns fa visible des de molt lluny, bastida damunt d’ una roca, al costat de la masia de Cor-de-roure, antic hostal dels camins que de la muntanya anaven a Serrateix i a Cardona.



Tenim ocasió de visitar l’interior del temple; s’adverteix alhora que una netedat extrema, que de forma periòdica s’hi duen a terme actes litúrgics; a la paret de la sagristia hi ha un rètol en pedra que crida a la reflexió.




El lloc és esmentat ja el 899 dins les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 922 es consagrà la seva església, a precs de l'abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d'Urgell donà la cura d'ànimes del lloc

Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural

Als segles XV o XVI fou modificada la part sud-oriental; al segle XVIII s'amplià i es deixà tal com és ara; es transformà la volta i s'hi feren el creuer, el cimbori i el campanar.




De l'església romànica resta l'absis i el presbiteri de la primeria del segle XI, amb vestigis del segle X.

A la paret nord del presbiteri es conserva la porta romànica.

Al s. XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer