SANT JOAN DE MEDIONA, ÒLIM DE CONILLES. ALT PENEDES

Òlim [expressió llatina. 'en altre temps, abans']

Quan al topònim hi ha un ampli consens en se seu origen àrab, derivat del berber, Madyúna , que és el nom propi d'una tribu o cabila nord-africana.

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l'Antonio Mora Vergés al poble de Sant Joan de Mediona, dit abans Sant Joan de Conilles, (430 m) és el cap de municipi. S'estén a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.

El poble es formà al voltant de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona.

Pensem que la zona possiblement va estar deshabitada durant molts decennis, fins que les forces ‘catòliques romanes' van consolidar el seu domini territorial. Aquesta circumstància va permetre una eclosió dels conills - que no patien la ‘depredació habitual - i que acabarien donant a Sant Joan aquesta peculiar denominació.

És de base romànica bé que molt modificada en èpoques posteriors. Ens expliquen - les esglésies fora de les celebracions litúrgiques dissortadament acostumem a estar tancades amb pany i forrellat- conserven a l'interior de l'edifici uns capitells de factura romànica, encara que es desconeix si són originaris d'aquesta església.

Aquí, com en mols altres llocs , les parets de l'església son el suport ideal per enganxar les connexions de tots els serveis públics; desesperem d'aconseguir el mínim respecte que mereix el nostre patrimoni col·lectiu. En tot cas per eterna vergonya de qui correspongui en deixem constància.

A partir de mitjans del segle XIX la denominació del Municipi passarà a ser Sant Joan de Mediona (el de Conilles s es conservarà encara a la parròquia fins la dècada dels anys 40 del s. XX).

El Penedès, alt i baix, serà per a nosaltres, El Penedès ubèrrim !

© Antonio Mora Vergés