Cercador
SANT JOAN BAPTISTA. L’ORTA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún m’enviava unes imatges de l’església parroquial d’Orta, a la Terra ‘Noble’, l’edifici està a tocar de l’Ajuntament , en la mateixa plaça, popularment coneguda con la plaça de Missa.
La construcció d’estil gòtic data del segle XIII, és d’una sola nau amb volta ogival i arcs de creueria, reformes posteriors van fer obertures per posar-hi vitralls i donar més llum a la part de l’absis, orientada de cara el sol i que es distingeix per fora per la seva grandiositat en comparació a les cases que la rodegen.
La façana disposa de la portalada principal amb rosassa de vitralls al mig, per acabar amb campanar d’espadanya molt gran, amb sis forats destinats per les campanes, disposats en dues fileres, en primer terme les tres més grans en línia, i les petites formant un grup de dos i una en el punt més d'alt que fou construïda al segle XVII. Al costat lateral esquerra hi ha una altra porta romànica, afegida a la construcció original, que passa bastant desapercebuda en quedar encaixada en un racó de la plaça, al costat d’una casa construïda a tocar paret amb l’església de fa segle i mig. A la part exterior i a cada costat de la façana, dos contraforts esbiaixats de clara influència occitana, amb espitlleres a la part alta, amb escala per accedir a la part superior.
Cal fer un especial esment en aquesta església, del seu sostre fet amb la delicadesa de la pedra ben polida , que es manifesta en les seves voltes i claus, també en la pila baptismal situada a la dreta de l’entrada, amb escala d’accés al cor que l’aguanta un arc escarser.
L’altar major va patir els estralls de la darrera guerra, en que es van destruir – entre molts objectes valuosos - el seu esplendorós retaule, joia de l’art gòtic del segle XIV que constava de divuit taules pintades a l’oli.
La darrera reparació general es va fer a meitat del segle XX, i es van canviar els vitralls per donar més claredat a l’interior. Darrerament han sortit a la llum unes taules amb pintures medievals, que feien de barana de contenció a l’orgue desaparegut durant la darrera guerra civil, que estan en estudi i restauració.
L’amic Sergi Campas Canalias la visitava al març d’aquest mateix any.
La construcció d’estil gòtic data del segle XIII, és d’una sola nau amb volta ogival i arcs de creueria, reformes posteriors van fer obertures per posar-hi vitralls i donar més llum a la part de l’absis, orientada de cara el sol i que es distingeix per fora per la seva grandiositat en comparació a les cases que la rodegen.
La façana disposa de la portalada principal amb rosassa de vitralls al mig, per acabar amb campanar d’espadanya molt gran, amb sis forats destinats per les campanes, disposats en dues fileres, en primer terme les tres més grans en línia, i les petites formant un grup de dos i una en el punt més d'alt que fou construïda al segle XVII. Al costat lateral esquerra hi ha una altra porta romànica, afegida a la construcció original, que passa bastant desapercebuda en quedar encaixada en un racó de la plaça, al costat d’una casa construïda a tocar paret amb l’església de fa segle i mig. A la part exterior i a cada costat de la façana, dos contraforts esbiaixats de clara influència occitana, amb espitlleres a la part alta, amb escala per accedir a la part superior.
Cal fer un especial esment en aquesta església, del seu sostre fet amb la delicadesa de la pedra ben polida , que es manifesta en les seves voltes i claus, també en la pila baptismal situada a la dreta de l’entrada, amb escala d’accés al cor que l’aguanta un arc escarser.
L’altar major va patir els estralls de la darrera guerra, en que es van destruir – entre molts objectes valuosos - el seu esplendorós retaule, joia de l’art gòtic del segle XIV que constava de divuit taules pintades a l’oli.
La darrera reparació general es va fer a meitat del segle XX, i es van canviar els vitralls per donar més claredat a l’interior. Darrerament han sortit a la llum unes taules amb pintures medievals, que feien de barana de contenció a l’orgue desaparegut durant la darrera guerra civil, que estan en estudi i restauració.
L’amic Sergi Campas Canalias la visitava al març d’aquest mateix any.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.