Cercador
SANT JAUME DEL MAS RODEJA. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésXavier Burcet Darde retratava l'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers que es troba- amagada, molt amagada, segons explica - a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.
És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII. La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA.
Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc. El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica.
D'aquesta església només roman dempeus l’esmenta’t fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.
Al costat - segons l’enciclopèdia cadalana- hi ha restes de la fortalesa dels Solers. Joan Badia Homs (Palafrugell – Empordà jussà - 9 de maig de 194i ) , en l'estudi monogràfic corresponent a Vilanant en l'apartat "Sant Jaume dels Verders (o dels Solers)" del volum IX de Catalunya Romànica, diu textualment: "Tanmateix, al començament del segle XV, qui apareix com a senyor d'aquest lloc no és cap cavaller que porti el nom de Soler, si bé cal suposar que en podia ésser descendent i hereu per línia materna. Aquest Sr. del Soler de Vilanant era, aleshores, Pere de Galliners, personalitat destacada dins la petita noblesa, partidari conspicu de la causa de Jaume d'Urgell. E1 1410 figura com un els impulsors i consellers de la Unitat dels cavallers de Girona, sorgida a la mort del rei Martí. Actuà també com a procurador del comte de Prades al Parlament, a Tortosa, l'any 1412 a Barcelona, el 1413".
Pensem que l’esglesiola es qualificava inicialment dels Verders, per trobar-se en un lloc ple de vegetació i verdor , més tard en passar a la dependència de la família Soler, se l’acabarà coneixen com dels Solers, i actualment s’hauria de dir – nosaltres li direm – Sant Jaume del Mas Rodeja.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII. La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA.
Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc. El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica.
D'aquesta església només roman dempeus l’esmenta’t fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.
Al costat - segons l’enciclopèdia cadalana- hi ha restes de la fortalesa dels Solers. Joan Badia Homs (Palafrugell – Empordà jussà - 9 de maig de 194i ) , en l'estudi monogràfic corresponent a Vilanant en l'apartat "Sant Jaume dels Verders (o dels Solers)" del volum IX de Catalunya Romànica, diu textualment: "Tanmateix, al començament del segle XV, qui apareix com a senyor d'aquest lloc no és cap cavaller que porti el nom de Soler, si bé cal suposar que en podia ésser descendent i hereu per línia materna. Aquest Sr. del Soler de Vilanant era, aleshores, Pere de Galliners, personalitat destacada dins la petita noblesa, partidari conspicu de la causa de Jaume d'Urgell. E1 1410 figura com un els impulsors i consellers de la Unitat dels cavallers de Girona, sorgida a la mort del rei Martí. Actuà també com a procurador del comte de Prades al Parlament, a Tortosa, l'any 1412 a Barcelona, el 1413".
Pensem que l’esglesiola es qualificava inicialment dels Verders, per trobar-se en un lloc ple de vegetació i verdor , més tard en passar a la dependència de la família Soler, se l’acabarà coneixen com dels Solers, i actualment s’hauria de dir – nosaltres li direm – Sant Jaume del Mas Rodeja.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.