Cercador
SANT HILARI DE VIDRÀ. L’OSONA SOBIRANA. EL BISAURA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava un tros de la façana actual des de l’interior del fossar, on havia vist la làpida de la família Coromina Fàbrega, masovers que van ser de la casa i ermita de Sant Jaume del Barretó.
La primera construcció de l’església advocada a Sant Hilari de Poitiers a Vidrà, i la constitució en parròquia, va ser promoguda per Ranlo, Abadessa de Sant Joan de Abadeses , que hauria estat casada amb un senyor de Milany.
L’explicació de la dedicació a Sant Hilari ‘aquell que està somrient ‘ , s’explica perquè a partir de l’any 879, aquesta zona va ser repoblada amb francs, i aquests en honor al ‘seu’ Sant Hilari de Poitiers, van demanar que li fos dedicada l’església parroquial.
L’Acta de consagració d’aquest església és de l’any 960, moment en que formalment Vidrà s’organitza com una parròquia.
L’església fou renovada al voltat de l’any 1780, de l’antic edifici romànic resta només el mur de migdia, que es deixà per aprofitar-lo en la nova construcció de caràcter neoclassicista.
Es conserva un segon portal a la paret sud.
En el cens de 1787 consten 550 veïns, segons plans fets anteriorment pels germans Josep ( 1677-1734) i Jacint Morató Soler ( 1683-1736); el màxim demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 783 habitants. Es tancava l’any 2012 amb 163 veïns censats.
Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un frontal romànic centrat per la Mare de Déu sedent amb Jesús a la falda que és envoltada de dos àngels i que a cada costat té dos compartiments sobreposats amb un grup de dos apòstols cadascun, llevat de l’esquerre superior, que representa sant Hilari celebrant missa, ajudat per un diaca.
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886), rebria el títol de Baró de Vidrà, per la seva actuació en la dita ‘Acció de Vidrà’ (juliol del 1874), en la que Savalls i Francesc Huguet havien anat a dinar a la masia del Cavaller de Vidrà el dia de sant Joaquim, onomàstica del seu propietari Joaquim teixidor i Mora de Pineda. Allí foren encerclats per tropes isabelines i es feren forts al seu interior. A la matinada Savalls orquestrà una fuga obrint les portes i provocant l'estampida de les vaques i cavalls del patí de la masia del Cavaller de Vidrà; Huguet i Savalls fugiren a cavall, i els trabucaires de la seva guàrdia de corps a peu.
Aquí encara és possible ‘viure en català’.
La primera construcció de l’església advocada a Sant Hilari de Poitiers a Vidrà, i la constitució en parròquia, va ser promoguda per Ranlo, Abadessa de Sant Joan de Abadeses , que hauria estat casada amb un senyor de Milany.
L’explicació de la dedicació a Sant Hilari ‘aquell que està somrient ‘ , s’explica perquè a partir de l’any 879, aquesta zona va ser repoblada amb francs, i aquests en honor al ‘seu’ Sant Hilari de Poitiers, van demanar que li fos dedicada l’església parroquial.
L’Acta de consagració d’aquest església és de l’any 960, moment en que formalment Vidrà s’organitza com una parròquia.
L’església fou renovada al voltat de l’any 1780, de l’antic edifici romànic resta només el mur de migdia, que es deixà per aprofitar-lo en la nova construcció de caràcter neoclassicista.
Es conserva un segon portal a la paret sud.
En el cens de 1787 consten 550 veïns, segons plans fets anteriorment pels germans Josep ( 1677-1734) i Jacint Morató Soler ( 1683-1736); el màxim demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 783 habitants. Es tancava l’any 2012 amb 163 veïns censats.
Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un frontal romànic centrat per la Mare de Déu sedent amb Jesús a la falda que és envoltada de dos àngels i que a cada costat té dos compartiments sobreposats amb un grup de dos apòstols cadascun, llevat de l’esquerre superior, que representa sant Hilari celebrant missa, ajudat per un diaca.
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886), rebria el títol de Baró de Vidrà, per la seva actuació en la dita ‘Acció de Vidrà’ (juliol del 1874), en la que Savalls i Francesc Huguet havien anat a dinar a la masia del Cavaller de Vidrà el dia de sant Joaquim, onomàstica del seu propietari Joaquim teixidor i Mora de Pineda. Allí foren encerclats per tropes isabelines i es feren forts al seu interior. A la matinada Savalls orquestrà una fuga obrint les portes i provocant l'estampida de les vaques i cavalls del patí de la masia del Cavaller de Vidrà; Huguet i Savalls fugiren a cavall, i els trabucaires de la seva guàrdia de corps a peu.
Aquí encara és possible ‘viure en català’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.