SANT GENIS DE PACS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Voltava pel Penedès ubèrrim, qualificatiu més pacífic, que els sobirà/jussà - de la llengua que s’enraonava – també en aquestes contrades - , o alt/baix imposat a sang i fetge pels nostres veïns i conqueridors a partir de 1714.

Quan al topònim ‘comarcal ‘ hi ha força acord en el significat "comarca rocallosa"; procedeix del llatí ,de pinnatensi; pinna vol dir roca i la terminació -ense , territori.

Contraposat clarament al sentit del topònim Vallès, entès com comarca amb valls. Coneixedor i ‘voltador’ d’ambos espais, tinc cert que tant en un cas com en l’altre, els topònims no els fan justícia.

Possiblement – com explicació plausible - designaven inicialment espais més reduïts dels que tenen avui aquestes comarques ‘polítiques’.

M’aturava a Pacs per visitar l'església parroquial de Sant Genís de Pacs que va ser construïda el segle XVII, d'acord amb la inscripció que apareix a la façana (1669)

L'església es troba situada al costat del cementiri, als afores del nucli urbà de Pacs. És un edifici d'una sola nau, amb volta de creueria de sis arcs sobre mènsules i clau de volta a la capçalera. La volta de la nau és d'aresta. Els capitells presenten decoració escultòrica. El portal és allindat, amb columnes i frontó, i decoració figurativa a la part superior. El campanar és de base quadrada, amb finestres i coberta de pavelló.




Tenia interès en veure i retratar la seva ‘ famosa’ pica baptismal; llegia suara que té forma de copa, i actualment no es conserva el peu que creuen deuria sostenir el vas de la pica i que acabaria de donar-li aquesta forma. El vas està dividit en dos parts: la superior de parets bastant convexes i la part inferior de parets còncaves i decoració agallonada. Té el brocal pla bastant escrostonat. A tres centímetres de la boca hi ha un bordó de mitja canya seguit d'un petit ressalt. A continuació segueix una secció llisa d'una 20 centímetres ja un xic convexa que queda interrompuda per dos altres bordons un de molt petit ajuntat a un altre de 5 cm. En aquest punt s'inicia una zona de forta concavitat formada per 16 fragments agallonats rebuidats els quals arriben a la base del vas. A 3 centímetres del sòl hi ha un altre bordó d'uns 4 cm de gruix que parteix la superfície agallonada. Fou tallada d'un bloc de pedra calcària molt tova.

Aquesta pica fou trobada penjada al fer unes obres per tal d'engrandir l'església per la banda de l'actual entrada essent utilitzada des de aleshores com a jardinera en un racó de l'atri. L'any 1984 fou recuperada i dipositada a l'interior de l'església parroquial, entrant a mà esquerra, dins del petit recinte dedicat a baptisteri i tancat per una reixa.




L’església està en un entorn bucòlic.