Cercador
SANT ESTEVE DE PEDRET. ALT EMPORDÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésEns portava per la plana de l’Alt Empordà, a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a L’Antonio Mora Vergés, la nostra sherpa Maria Dolors Costa Mari ; ens aturaríem davant sant Esteve de Pedret, l'església romànica, construïda durant la segona meitat del segle XII.
Respecte al topònim, és clarament un diminutiu de ‘pedra’, i fa referència a la minsa alçaria, sobre la que s’assenten alhora, l’edifici religiós i el cementiri.
El territori de Petreto és esmentat l´any 953 com un dels límits orientals de l´estany de Castelló, en un precepte del rei Lluís d´Ultramar que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia, així com ‘ obiter dicta’ la propietat de les illes, Volvagro, Foniliaria i Sararto, la localització de les quals és difícil de precisar avui dia.
Pedret té un nucli principal format per la l’església de Sant Esteve, l´antiga rectoria avui deshabitada, el cementiri i tres masies a les proximitats, totes les edificacions estan situades a la dreta de la riera de Pedret.
L'edifici religiós tancat amb pany i forrellat , és d'una alçada més que remarcable, consta d'una nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular.
Sobre la façana de punt s'alçava un campanar d'espadanya, de dos ulls, que posteriorment va ser regruixat i s'hi va afegir, al costat, un comunidor, més baix.
Ens explica que aquesta església tenia dues portes, una al frontis (després inutilitzada) i la migdia perfectament ‘ferrada’, en la millor tradició de les esglésies medievals, que exercien com a ‘castell dels pobres’. Esta emmarcada per tres arcs de mig punt en degradació i guardapols motllurat. A la llinda hi ha el relleu d'una creu grega encerclada. A la mateixa façana hi ha una finestra de doble esqueixada, també de mig punt, amb guardapols i fris amb dents de serra.
De configuració semblant és la finestra del frontis però aquesta presenta, als muntants, columnes amb capitells esculpits. El més ben conservat mostra unes feres devorant un home. La finestra de l'absis mostra també dos capitells esculpits amb testes humanes.
Aquest país d’extrems, ha permès que en nom de la llibertat, es furtés als joves el coneixement de la seva tradició cultural; ara recollim abastament els fruits d’aquesta mala política.
Per intercessió de Sant Esteve, des d’aquesta infinita solitud de Pedret, reiterem al nostra pregaria; Senyor allibera el teu poble !!!
Respecte al topònim, és clarament un diminutiu de ‘pedra’, i fa referència a la minsa alçaria, sobre la que s’assenten alhora, l’edifici religiós i el cementiri.
El territori de Petreto és esmentat l´any 953 com un dels límits orientals de l´estany de Castelló, en un precepte del rei Lluís d´Ultramar que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia, així com ‘ obiter dicta’ la propietat de les illes, Volvagro, Foniliaria i Sararto, la localització de les quals és difícil de precisar avui dia.
Pedret té un nucli principal format per la l’església de Sant Esteve, l´antiga rectoria avui deshabitada, el cementiri i tres masies a les proximitats, totes les edificacions estan situades a la dreta de la riera de Pedret.
L'edifici religiós tancat amb pany i forrellat , és d'una alçada més que remarcable, consta d'una nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular.
Sobre la façana de punt s'alçava un campanar d'espadanya, de dos ulls, que posteriorment va ser regruixat i s'hi va afegir, al costat, un comunidor, més baix.
Ens explica que aquesta església tenia dues portes, una al frontis (després inutilitzada) i la migdia perfectament ‘ferrada’, en la millor tradició de les esglésies medievals, que exercien com a ‘castell dels pobres’. Esta emmarcada per tres arcs de mig punt en degradació i guardapols motllurat. A la llinda hi ha el relleu d'una creu grega encerclada. A la mateixa façana hi ha una finestra de doble esqueixada, també de mig punt, amb guardapols i fris amb dents de serra.
De configuració semblant és la finestra del frontis però aquesta presenta, als muntants, columnes amb capitells esculpits. El més ben conservat mostra unes feres devorant un home. La finestra de l'absis mostra també dos capitells esculpits amb testes humanes.
Aquest país d’extrems, ha permès que en nom de la llibertat, es furtés als joves el coneixement de la seva tradició cultural; ara recollim abastament els fruits d’aquesta mala política.
Per intercessió de Sant Esteve, des d’aquesta infinita solitud de Pedret, reiterem al nostra pregaria; Senyor allibera el teu poble !!!
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.