Cercador
SANT CRISTÒFOL DE VESPELLA. GURB. OSONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEns portava, a la Carmen Toledo, al Tomàs Irigaray, al Feliu Añaños i a l’Antonio Mora fins aquesta solitària parròquia, la nostra sherpa Irene Tironi.
L'església llueix la data de 1759 a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau ampla i espaiosa rematada per un presbiteri i flanquejada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada i un teular agut de quatre vessants. En crida l’atenció el rellotge de sol mig esborrat.
A la banda de llevant de l'església hi ha adossada una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa època.
A ponent, el cementiri acull amorosament als veïns que feta la feina, han lliurat l’ànima al Creador. Com a possible origen del topònim, Manuel Bofarull i Terrades, recull ; bi-àsab-allàh ‘ en lloança d’ Al•là’ ; aquesta tesis casa malament, amb la història oficial que hom troba la pàgina de l’Ajuntament de Gurb : Vespella apareix ja des d'abans de la reconquesta amb territori amb demarcació fixa i dotada d'església pròpia; ubicada dalt d'un serrat situat davant mateix de l'església actual. En aquest serrat hi havia una fortalesa o castell, que tenia al costat, des de 986, una basílica dedicada a Sant Cristòfol, és a dir, una construcció de tres naus coberta amb fusta que en el segle XI fou substituïda per una església de pedra. Aquesta església de pedra va fer de temple parroquial durant molts segles fins que s'aixecà l'església actual en el pla. L'altra quedà abandonada i de mica en mica s'anà ensorrant de manera que ja en l'actualitat no és possible dibuixar-ne l'estructura. La parròquia està formada per cases disseminades. Fa anys recollíem imatges de les restes d’una ermita dedicada a Sant Vicent. La rectoria, cedida en ús al moviment Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, s'està restaurant com a lloc de trobada de caps o responsables dels grups, i per acollir els caps de setmana grups de nois i noies d'aquest moviment. La solitud esdevé quasi ‘física’ , en aquest espai situat al límit de les terres planes, sota el penya-segat de Sant Bartomeu del Grau.
L'església llueix la data de 1759 a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau ampla i espaiosa rematada per un presbiteri i flanquejada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada i un teular agut de quatre vessants. En crida l’atenció el rellotge de sol mig esborrat.
A la banda de llevant de l'església hi ha adossada una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa època.
A ponent, el cementiri acull amorosament als veïns que feta la feina, han lliurat l’ànima al Creador. Com a possible origen del topònim, Manuel Bofarull i Terrades, recull ; bi-àsab-allàh ‘ en lloança d’ Al•là’ ; aquesta tesis casa malament, amb la història oficial que hom troba la pàgina de l’Ajuntament de Gurb : Vespella apareix ja des d'abans de la reconquesta amb territori amb demarcació fixa i dotada d'església pròpia; ubicada dalt d'un serrat situat davant mateix de l'església actual. En aquest serrat hi havia una fortalesa o castell, que tenia al costat, des de 986, una basílica dedicada a Sant Cristòfol, és a dir, una construcció de tres naus coberta amb fusta que en el segle XI fou substituïda per una església de pedra. Aquesta església de pedra va fer de temple parroquial durant molts segles fins que s'aixecà l'església actual en el pla. L'altra quedà abandonada i de mica en mica s'anà ensorrant de manera que ja en l'actualitat no és possible dibuixar-ne l'estructura. La parròquia està formada per cases disseminades. Fa anys recollíem imatges de les restes d’una ermita dedicada a Sant Vicent. La rectoria, cedida en ús al moviment Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, s'està restaurant com a lloc de trobada de caps o responsables dels grups, i per acollir els caps de setmana grups de nois i noies d'aquest moviment. La solitud esdevé quasi ‘física’ , en aquest espai situat al límit de les terres planes, sota el penya-segat de Sant Bartomeu del Grau.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.