SANT CRISTOFOL DE PALLARS A LA VALL DEL TENES

Trobava finalment l'edifici refet de Sant Cristòfol de Pallars; dins d'una zona urbanitzada, compartint un racó amb els contenidors de deixalles, privat definitivament dels atributs de la seva condició d'antiga parròquia.

L'actual l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars, la trobem documentada per primera vegada el 1194, va ser parròquia fins que al segle XV va esdevenir sufragània de Santa Eulàlia. D'aquest peculiar topònim en trobem almenys dues explicacions : com a conseqüència de la repoblació d'aquestes valls per persones procedents d'aquesta comarca Pirinenca; o com derivació del mot llatí PALEA "palla" , vindria a descriure una realitat constructiva, les cabanes amb coberta de palla. La capella actual és el resultat de la reconstrucció feta l'any 1966.

Pren força la primera opció davant la constància d'una fe estesa a Sant Cristòfol a la Comarca dels Pallars :

Sant Cristòfol de la Vall, Sant Cristòfol de Llimiana, Sant Cristòfol de Burg, Sant Cristòfol de Peramea, ......

Josep Pla (1897-1981) ens deixa un testimoni magistral sobre la comarca :

EL PALLARS ÉS UNA COMARCA NATURAL PRODIGIOSA, ...


El Pallars és una comarca natural prodigiosa, meravellosament construïda per la geografia. Quan des de Balaguer empreneu el viatge cap a les terres del nord de Lleida, seguint les aigües de la Noguera Pallaresa, us trobeu amb un massís muntanyós que us barra el pas. Aquest massís, que es troba encarat al sud formant un penya-segat, fantàstic, és el primer contacte que teniu amb el sistema muntanyós pre-pirinenc: és el Montsec. El Montsec tanca, pel sud, la comarca del Pallars. És una muralla tan perfecta que fins i tot té una porta: aquesta porta és el pas de Terradets, lloc per on passa la Noguera completament engorjada. Quan viatgeu entre les altes parets de Terradets, entre el muntanyam que s'aixeca, a dreta i esquera, a gairebé 2.000 metres, seguint el curs remorós del riu, teniu la sensació física de deixar una comarca i d'entrar dins una altra de ben definida. El Montsec forma a Terradets una plataforma o balconada coberta per una vegetació que, per bé que no sigui exuberant, cobreix els esglaons del vessant. Terradets obre les portes a la Conca de Tremp.

Conca de Tremp forma part de l'antic comtat del Pallars. El Pallars és format per totes les terres que aboquen les aigües a la Noguera Pallaresa. Aquestes terres estan compreses entre la gran espinada del Pirineu i el Montsec. Els antics comtes de Pallars dominaren un país tan meravellosament dibuixat i tancat per la geografia, que degueren viure a les seves terres com aquell qui viu dins una fortalesa murallada. A base de mantenir una porta militar a l'estretall de Terradets tenien una seguretat completa.

L'antic comtat de Pallars és dividit en dos grans compartiments. El primer, el de més cap al nord, el més pirinenc, és el Pallars Sobirà, amb capital a Sort. El segon, el del sud, és el Pallars Jussà o Baix Pallars, amb capital a Tremp. Aquests dos Pallars, el Sobirà i el Jussà, estan dividits per una altra entalladura fluvial tan fantàstica com Terradets: Collegats. El Pallars Sobirà és, doncs, format per les terres que aboquen les aigües a la Noguera Pallaresa compreses entre el Pirineu i Collegats. El Pallars Jussà, comprèn les terres posades entre l'esquerda de Collegats i l'esquerda de Terradets

Malgrat trobar-se avui oblidada, aquesta parròquia de Sant Cristòfol de Pallars fou un dels puntals de la Baronia de Montbui, i exercí el control de les terres situades a l'esquerra de les aigües del Tenes, com ho feu Santa Eulalia en la riba dreta.

© Antonio Mora Vergés

.