Cercador
SANT ANTONI DE PADUA DE TORÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésPlovia intensament quan creuàvem Torà el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés; deixava la carretera seguint les indicacions que ens portarien davant del Convent de Sant Antoni de Padua; en voliem recollir imatges malgrat anàvem amb un cert retard com a conseqüència del mal temps, i ens esperaven a Guimerà, a la comarca de l’Urgell.
Ens expliquen que la seva construcció fou impulsada pels mateixos habitants de Torà que, l’any 1684, a causa de les malalties que assolaren la població van fer un vot per a la fundació del convent.
No fou però fins l’any 1.694 que arribaren els primers frares, que anirien a viure provisionalment a Can Cavallers mentre es feia el convent, en el qual es llegeixen les dates del 1697 i el 1747, que revelen els anys extrems de l'obra; s’ escolava quasi el segle XVII, quan els franciscans, amb l'acord del consell de la vila, del bisbe de Solsona i de la duquessa de Cardona, fundaven finalment el convent, d'estil renaixentista amb influències del romànic bizantí, a la partida de les Pedrisses, extramurs, i prop de la creu de l'Home Mort. l'església es va consagrar el 1760. Actualment es conserven dues de les tres ales del convent que desamortitzat l’any 1.835 , resta en mans privades.
L’església consta d’una sola nau i està despullada d’imatges i altars. Sense culte des de l’any 1835, es rehabilità fa pocs anys i avui s’ha convertit en un espai cultural. Jaume Coberó i Coberó (Torà, 1920-2004) Historiador i cronista de Torà, fundador l'any 1979 de l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat de la qual ha estat el President fins la seva mort; va publicar l’any(1997) ‘El convent de Sant Antoni de Pàdua, 300 anys d'història', d’obligada lectura, si teniu interès en l’edifici, la seva història, i la influència dels franciscans en aquestes terres. Continuava plovent – ho faria quasi ininterrompudament durant dos dies – quan retornàvem a la carretera, Biosca, Guissona, Tàrrega, i finalment Guimerà on arribàvem amb puntualitat catalana. Us deixo un regal als ‘enamorats’ de Sant Antoni de Pàdua , com jo mateix i el bon amic Antoni Ibáñez Olivares, autor dels enllaços que segueixen : http://www.guimera.info/avui/tribuna/AntoniPadua.htm
http://www.guimera.info/avui/tribuna/ant.htm
Ens expliquen que la seva construcció fou impulsada pels mateixos habitants de Torà que, l’any 1684, a causa de les malalties que assolaren la població van fer un vot per a la fundació del convent.
No fou però fins l’any 1.694 que arribaren els primers frares, que anirien a viure provisionalment a Can Cavallers mentre es feia el convent, en el qual es llegeixen les dates del 1697 i el 1747, que revelen els anys extrems de l'obra; s’ escolava quasi el segle XVII, quan els franciscans, amb l'acord del consell de la vila, del bisbe de Solsona i de la duquessa de Cardona, fundaven finalment el convent, d'estil renaixentista amb influències del romànic bizantí, a la partida de les Pedrisses, extramurs, i prop de la creu de l'Home Mort. l'església es va consagrar el 1760. Actualment es conserven dues de les tres ales del convent que desamortitzat l’any 1.835 , resta en mans privades.
L’església consta d’una sola nau i està despullada d’imatges i altars. Sense culte des de l’any 1835, es rehabilità fa pocs anys i avui s’ha convertit en un espai cultural. Jaume Coberó i Coberó (Torà, 1920-2004) Historiador i cronista de Torà, fundador l'any 1979 de l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat de la qual ha estat el President fins la seva mort; va publicar l’any(1997) ‘El convent de Sant Antoni de Pàdua, 300 anys d'història', d’obligada lectura, si teniu interès en l’edifici, la seva història, i la influència dels franciscans en aquestes terres. Continuava plovent – ho faria quasi ininterrompudament durant dos dies – quan retornàvem a la carretera, Biosca, Guissona, Tàrrega, i finalment Guimerà on arribàvem amb puntualitat catalana. Us deixo un regal als ‘enamorats’ de Sant Antoni de Pàdua , com jo mateix i el bon amic Antoni Ibáñez Olivares, autor dels enllaços que segueixen : http://www.guimera.info/avui/tribuna/AntoniPadua.htm
http://www.guimera.info/avui/tribuna/ant.htm
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.