Cercador
SANT ANTONI DE MONTPEDRÓS A SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Un relat de: Antonio Mora Vergés"Avec de la patience, on arrive a tout.", aquesta màxima ha estat una de les regles que he seguit en tot moment al llarg de la meva existència, també certament per trobar alguna dada d’aquesta ermita de Sant Antoni Abat que està emplaçada al cim de la muntanya de Sant Antoni. Es tracta d’una talaia privilegiada sobre la Vall Baixa del riu Llobregat, connectada visualment amb el castells de Cervelló i d’Eramprunyà.
La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables
L'ermita és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu.
L'interior està arrebossat, pintat de blanc i pavimentat amb rajola ceràmica vermella. Hi ha una línia d'imposta composada d'una cornisa amb petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau.
Exteriorment, les façanes són de mamposteria de pedra, arrebossada amb morter de calç en alguns punts, i en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus vistos.
L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior, s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta d'arc de mig punt de dovelles fetes amb el mateix tipus de pedra que les arestes de les façanes. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció.
A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana oposada a la d'accés també hi ha una porta descentrada de l'eix de la façana, que permet l’accés a una planta semissoterrada que correspon a l’antiga cisterna del castell, i un petit òcul a la part superior.
Al voltant hi trobem un zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl•liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud.
L’edifici actual és fruit d’una reconstrucció feta l’any 1958 en plena efervescència del ‘nacionalcatolicisme’.
La història ens explica que el 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l’altar de Sant Antoni Abat del Castell de Cervelló.
El Castellnou de Cervelló i la seva capella devien quedar força malmesos causa del terratrèmol de 1428, i posteriorment durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), després de la qual van quedar abandonats.
El dia 7 de maig de 1662 es va convocar un consell de la vila de Santa Coloma . La reunió es va fer "a fi y efecte de rehedificar la capella del gloriós Sant Antoni en lo castell nou de Cervelló en la present parròquia de Santa Coloma de Cervelló construïda y ja casi diruta y tots los dits son stats unanimes y conformes que dita capella se rehedificas a gasto de tot lo poble". Aleshores, va decidir-se que per finançar l’obra de la capella i de la casa de l’ermità s’imposaria el pagament del trentè de les collites de blat, ordi, civada i vi fins que s'acabés. L’any 1836 la capella va tornar a ser abandonada.
La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables
L'ermita és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu.
L'interior està arrebossat, pintat de blanc i pavimentat amb rajola ceràmica vermella. Hi ha una línia d'imposta composada d'una cornisa amb petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau.
Exteriorment, les façanes són de mamposteria de pedra, arrebossada amb morter de calç en alguns punts, i en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus vistos.
L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior, s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta d'arc de mig punt de dovelles fetes amb el mateix tipus de pedra que les arestes de les façanes. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció.
A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana oposada a la d'accés també hi ha una porta descentrada de l'eix de la façana, que permet l’accés a una planta semissoterrada que correspon a l’antiga cisterna del castell, i un petit òcul a la part superior.
Al voltant hi trobem un zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl•liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud.
L’edifici actual és fruit d’una reconstrucció feta l’any 1958 en plena efervescència del ‘nacionalcatolicisme’.
La història ens explica que el 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l’altar de Sant Antoni Abat del Castell de Cervelló.
El Castellnou de Cervelló i la seva capella devien quedar força malmesos causa del terratrèmol de 1428, i posteriorment durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), després de la qual van quedar abandonats.
El dia 7 de maig de 1662 es va convocar un consell de la vila de Santa Coloma . La reunió es va fer "a fi y efecte de rehedificar la capella del gloriós Sant Antoni en lo castell nou de Cervelló en la present parròquia de Santa Coloma de Cervelló construïda y ja casi diruta y tots los dits son stats unanimes y conformes que dita capella se rehedificas a gasto de tot lo poble". Aleshores, va decidir-se que per finançar l’obra de la capella i de la casa de l’ermità s’imposaria el pagament del trentè de les collites de blat, ordi, civada i vi fins que s'acabés. L’any 1836 la capella va tornar a ser abandonada.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.