SANT ANTONI ABAD DE LA LLACUNETA EN TERME DE L’ARBOÇ

Sóc un consultor habitual del diccionari català valència balear , i m’han arribat les propostes de la ‘caverna’ per prohibir-lo, alhora que la inclusió dels actuals usuaris en el registre de ‘desafectos’ . La història ‘Wertadera’ mereix el rebuig de totes les persones honestes.

A l’entrada LLACUNA, llegia : || 1. Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.

Cercava informació de la Capella de Sant Antoni Abad de la Llacuneta, el topònim és indicatiu d'un accident lacustre del qual avui no n’ha quedat cap vestigi.




L’esglesiola és d'una sola nau coberta amb embigat de fusta sobre arcs de mig punt. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt, un ull i una espadanya que sosté una petita campana. Em preguntava si els contraforts tenien relació amb la presumpta ‘fragilitat’ del sòl, i/o com en el cas de Sant Ponç del Papiol, son testimonis del terratrèmol de 1428, què hom considera el més intens que ha patit Catalunya.

Amb el nom d' ipsa Lacuna és documentat el lloc en els límits de Castellví de la Marca l'any 1023.

Posteriorment (1184) trobem ipsam Lacunam com un lloc del terme del castell de Castellet; fou Bertran de Castellet qui, el 1255, donà al monestir de Santes Creus la “quadra de la Llacuneta i els seus masos”.

El 1358 el monestir esmentat posseïa, a les masies de la Llacuna de Castellvell, Ferran i altres llocs, un total de 43 focs.

A partir del 1842 la Llacuneta restà incorporada a l'Arboç.




En relació a l’artístic pou d’aigua ens donaven una explicació, si més no, curiosa.

Davant la impossibilitat d’accedir a l’interior de la Capella, li demanava a Sant Antoni Abad que intercedís davant de l’Altíssim, per totes les persones que estan passant necessitats, com a directa conseqüència de la seva condició de catalans i/o de residents a Catalunya.