Cercador
Sant Amanç de Viladés. Rajadell
Un relat de: Antonio Mora VergésLa caseria de Sant Amanç, dita també de Sant Amanç de Viladés, és situada aigües amunt a la dreta de la riera de Rajadell i a ponent del cap de municipi.
És remarcable l'església sufragània de Sant Amanç, de la qual resta l'absis del temple romànic, del segle XII.
L'església es troba documentada el 1027. El 1685 surt com a sufragània de la de Sant Iscle de Rajadell.
Al segle XVII fou construït un nou temple i l'edifici quedà sense culte. Adossada a una de més moderna, de la qual serveix, en un tros, de sagristia. Conserva un absis romànic del segle XII, amb finestra monolítica, dues grans obertures, una amb la funció de porta i l'altra de finestra. La porta, tapiada, era a migdia. Tot i que aquesta construcció es manté encara dreta, és utilitzada com a magatzem.
Més enllà del sentit etimològic : amant, amorós. I que sens dubte ve de la llengua llatina, no sabem gaires coses de Sant Amanç quina devoció s'estengué per tota Catalunya.
M'explicaven a Viladés que havien posat un cartell a la sortida de la C.25 que deia " Església Romànica de Sant Amanç ", això comportava un cert tràfec de persones, que sortien sempre decebudes en constatar que no hi havia - ni aleshores, ni ara - cap infraestructura de recolzament; no ja un local sinó tant sols, un plafó amb dades històriques,.... finalment a precs del masover el cartell de l'autopista es va eliminar, Certament era més fàcil , i més senzill que dotar a lloc d'un "hardware " mínim.
Comprovava que l'absis encara aguanta,i també que gràcies als esforços del masover, l'antiga parròquia encara manté un culte regular. Reconèixer i afegir aquí l'abnegació callada de tants i tants preveres anònims, que malgrat les evidents limitacions i mancances- de tot ordre - mantenen "viu" el nostre patrimoni històric i cultural.
El cementiri annex és una mostra palpable de la forta vinculació entre els catalans i la seva terra.
Sou pregats de fer-me arribar [ si les trobeu ] dades biogràfiques d'aquest [amant, amorós. ] servent de Déu.
Per endavant gràcies.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=484770233)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS