San Tornem-hi

Dins la piscifactoria
els nounats encara ignorants
de la sort que els espera
de les miraculoses mancances
experimentades pels nadius
a les postres de l'aperitiu
no cal enganyar-se a aquest respecte
la turmentadora responsabilitat
del públic i la fama
ens estenalla estretament
estreny els vincles fulminants
de la cobejança i el mal alè
tots plegats són uns hipòcrites
la tristesa liquada
em puja coll amunt
sembla un torrent de sensacions
negatives totes
inspirades en la mort
vingudes de la mateixa mort
de l'occit que ens espera
i que es fa palès sense pietat

Com es pot tenir consciència
de tantes coses horribles
que si sabéssim de llur substància
hauríem de llençar-nos de cap
al riu gelat
per perir sobtadament
finalitzant el pelegrinatge
posant fi als contratemps
i les indisposicions

Dominicalment recordem
que ens queda per recórrer
un trajecte allargadís, amb revolts
que no volem reconèixer
que voldria jo soterrats
sota muntanyes de deixalles
orgàniques anals i genitals
la sentor de podridura allunyada
amb un cop de flor
amb una invasió pacífica
d'herbei i fullam
de totes les parts impròpies
de la mare natura aplegades
per aconseguir els resultats benignes
les escaramusses naturals
regeneratrius d'esclats de tessitura
de colors insospitats
fora del gris conegut
no es pot esperar altra gamma
dins els fums omnipresents
els pulmons queixosos
s'arrosseguen dins el cos
a la recerca d'una esperança
que no arriba ni de bon matí

Quantes boires s'han escampat?
quantes nuvolades han fet net
abans que es permetés l'experiment
de somriure al futur
de predicar sense exemples
de fer de la crítica compulsió
frenètica obsessió guaridora
del mal del positivisme
cal potser puntualitzar
en aquest terreny bellugadís?

Totes les hores mal comptades
per homes destres a l'engany
predisposats a aixecar testimonis
la falsedat dels quals espanta
per la seva dimensió en l'espai
jurídic, en mig de ficcions
es pot contemplar el desgavell
que representa cada veritat
en el seu pla d'existència
ajornen la sentència
sense ajornar el dolor

Aquest sempre torna
ens deixa el seu pòsit
d'amargor freda, d'esgarrifança
els pèls eriçats testimonien
la franquesa del relat
la injustícia clamorosa
de destacar la norma
per sobre del veritable contingut

Aquests miserables es pensen
que podran amb nosaltres
que podran amb mi amb llur menyspreu
no es pot sadollar
el que ja és curull
de sensacions i avenços
el que mira al futur a ull nu
hi pot veure el trasbals
la revoltació de la majoria
que abandona el silenci del treball
i el conformisme, per enarborar
la bandera del progrés
tot difamant els oligarques
que veuen el seu esforç malmès
com fruita madura
que no vol caure
com discursos escaients
que no volen escoltar-se

La diferència esgarriada
contempla els segles que passen

De veritats hi ha moltes
de mentides sempre les mateixes

Així es contempla el futur
veient passar les generacions
contemplant amb esguard astorat
com les estètiques reflecteixen
el tarannà dels pobles
els núvols s'emmirallen
en la terra que cobreixen
així les pàtries i els discursos
prenen forma, del no-res
a partir d'indicis es fan les proves
a partir de les proves els al·legats
dels al·legats les condemnes
patim un cop més el penediment
de viure en consonància.