Salvem Mallorca ... cridaven molts

Un relat de: JOSEFINA

No era la meva intenció quan vaig decidir regalar a la meva filla un bitllet d'avió per Reis, un bitllet per viatjar a Mallorca, reivindicar res.
Però curiosament les circunstàncies ens van fer aterrar, en aquelles terres, en una data especial.
Una data de lluita.
Al crit de "Salvem Mallorca" milers de persones de totes les edats van omplir els carrers, les places, en un itinerari marcat per aquells que portaven la parcarta que encapçalava el peregrinatge.
Nosaltres, també hi erem.
Milers de persones (la premsa va dir que 50.000, però jo crec que forces més...) escridasaven al gobern per la seva política urbanística, amb pancartes com aquella que deia "el ciment no fa arrels". Jo hi afegiria que les arrels podem esquerdar el ciment.
La nostra dolça amiga Caterina, es movia entre la gent, saludant a vells coneguts. Vaig veure que moltes persones en trobar-se deien : quant de temps sense veure'ns.
Aquesta frase em va fer adonar que l'emprenyamenta general era tan gran, que havia fet sortir a les famílies a mostrar-la públicament. Per això es trobaven amb els coneguts de sempre, amb amics d'altres temps.Hi havia parelles amb criatures petites, algunes en cotxet, d'altres penjades de l'esquena dels seus pares amb les modernes motxilles, o sebre les espatlles... Hi havia gent en cadira de rodes, gent gran i gent jove, estrangers i autóctons, units aquella tarda de dissabte, passant per la Rambla , xiulant davant de l'Ajuntament, on un parell de "vigilants" feien recompte.
A la plaça on finia la desfilada, un escenari amb músics, i un parell de persones que micro en ma llegien el manifest, una vegada i una altra, perque el poguessin escoltar els que anaven entrant i situant-se als costats, perque el bell mig era ple de gom a gom.
La meva filla volia retratar-ho tot
Així , en tornar a Barcelona, podria mostrar-ho als seus amics, aquells que sempre estan disposats a sortir de "mani" per reclamar això o allò.
Podiem llegir cartells de "Salvem el Reial", "No als camps de golf" i tantes i tantes altres frases que no se si hauran volgut llegir els hipócrites que es diuen "salvadors" de l'illa.
Però crec que la gent ja no està disposada a restar muda.
Només espero que quan arrivi el moment de dipositar el vot a les urnes també ho facin notar i donin el gir que cal per salvaguardar el poc o molt que encara te de bonic MALLORCA.
Dono gràcies a la meva amiga que em va fer conèixer com senten les persones, bones persones, magnífiques persones, amants de l'illa de la calma.
Que tingueu molta sort us desitjo, amics i amigues de l'altra banda del mirall.


Comentaris

  • L'estaca[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-03-2007 | Valoració: 9

    Ací al País Valencià també tenim l'estaca del PP, són els de sempre i ens destrueixen les costes des de Peníscola a Guardamar, fixeu-vos si fan malbé el País que l'únic pulmó vert del nostre territori la devesa del Saler fou urbanitzat per un antic PPero que fou alcalde de València, va ser el PSOE qui va salvar el poc que quedava i gràcies als valencians que ens vam mobilitzar.

  • Ja queda poc per salvar[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-03-2007

    i poques esperançes d'un canvi de govern, esperem que la gent s'ho pensi una mica dia 27 i no voti el PP, però serà difícil, l'única cosa bona és que s'han ajuntat totes les forces d'esquerra en un bloc. Manco el PSIB clar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

232 Comentaris

110394 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).