S'alcen els camins

S’alcen els camins per rebre els teus peus
i les pedres esdevenen suaus.
Caminar,
seguir,
avançar...
Buscant un país que no existeix,
que s’ha esfumat,
que s’ha fet fonedís,
resseguint la geografia que emmagatzemen els teus records,
miratges incomplets
de moments feliços
de quan caminaves sobre les ones,
com llunyans deus,
o per sota d’aquestes,
com els pensaments lliures d’un Monturiol
que no descansa.
Cau el Sol i el s’omple de poemes voladors
i a llocs desconeguts i llunyans plouen paraules.
I el camí segueix, amb o sense nosaltres.
Poesia
o infinits paisatges literaris
fonent-se sota els Sol
o a flor de pell.