Cercador
SALA POLIVALENT FRANCESC TARAFA DE GRANOLLERS
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Rosa Ventura Cutrina, ens portava a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, fins a l’edifici conegut ara com Sala Francesc Tarafa, al Carrer de Corró, 45-47.
![](http://3.bp.blogspot.com/-mj4veUkGalI/UWFAbpnQQPI/AAAAAAAAKkE/skRYz-gHGZ4/s320/1+tarafa.jpg)
El trobem tancat amb pany i forrellat i ens limitem – a la força et pengen – a fer únicament una fotografia de la façana, ens sobrava – com sempre – el fil dels mal anomenats ‘serveis públics’, la nostra condició de colònia del REINO DE ESPAÑA, té contrapartides tant estúpides com aquesta.
![](http://3.bp.blogspot.com/-y_aNGHGQshs/UWFAiNr-hbI/AAAAAAAAKkM/BxVjSj3p43w/s320/1+tarafa+retol.jpg)
Més enllà de la descripció tècnica que ens explica que està formada per un gran espai de planta rectangular cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica, de planta rectangular, estava sostinguda per tres grans arcs de pedra dovellada, apuntats. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada. Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista de la segona etapa de l'arquitecte Manuel Raspall. En la remodelació de la façana -estucada de blanc- utilitzà elements formals medievals com porta de mig punt, capcer (destacant un potent capcim, imitant una barbacana). Sota d'aquest hi ha un ull de bou i dues finestres geminades a cada banda de la porta. A l'interior les parets es troben revestides d'esgrafiats i estucats de dibuixos de llenguatge modernista de transició, col•locant-se, a més, vitralls emplomats. L'espai gòtic de la sala és únic en l'arquitectura medieval granollerina, de la que tal vegada sigui la màxima representació.
La nostra sherpa - granollerina de soca-rel - ens permetrà fer-ne una visita virtual – que també podeu fer vosaltres – des de l’enllaç : http://www.miragranollers.cat/visita-guiada-a-la-sala-tarafa-de-granollers-antic-hospital-de-la-vila/
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalaunya@gmail.com
![](http://3.bp.blogspot.com/-mj4veUkGalI/UWFAbpnQQPI/AAAAAAAAKkE/skRYz-gHGZ4/s320/1+tarafa.jpg)
El trobem tancat amb pany i forrellat i ens limitem – a la força et pengen – a fer únicament una fotografia de la façana, ens sobrava – com sempre – el fil dels mal anomenats ‘serveis públics’, la nostra condició de colònia del REINO DE ESPAÑA, té contrapartides tant estúpides com aquesta.
![](http://3.bp.blogspot.com/-y_aNGHGQshs/UWFAiNr-hbI/AAAAAAAAKkM/BxVjSj3p43w/s320/1+tarafa+retol.jpg)
Més enllà de la descripció tècnica que ens explica que està formada per un gran espai de planta rectangular cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica, de planta rectangular, estava sostinguda per tres grans arcs de pedra dovellada, apuntats. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada. Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista de la segona etapa de l'arquitecte Manuel Raspall. En la remodelació de la façana -estucada de blanc- utilitzà elements formals medievals com porta de mig punt, capcer (destacant un potent capcim, imitant una barbacana). Sota d'aquest hi ha un ull de bou i dues finestres geminades a cada banda de la porta. A l'interior les parets es troben revestides d'esgrafiats i estucats de dibuixos de llenguatge modernista de transició, col•locant-se, a més, vitralls emplomats. L'espai gòtic de la sala és únic en l'arquitectura medieval granollerina, de la que tal vegada sigui la màxima representació.
La nostra sherpa - granollerina de soca-rel - ens permetrà fer-ne una visita virtual – que també podeu fer vosaltres – des de l’enllaç : http://www.miragranollers.cat/visita-guiada-a-la-sala-tarafa-de-granollers-antic-hospital-de-la-vila/
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalaunya@gmail.com
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1337579976)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS