Sadoll impossible

Espurnes de sensació
alliberen els sentit
de les feixugueses
de tantes virtuts estroncades
de vocacions arrabassades
al bell mig de l'oblit
quan les hores corquen
amb paciència temerària
els sentiments més soterrats
als replecs dels òrgans
a les interioritats amagades
sempre amb pressentiments

Es pot calcular simplement
el que costa el plaer
el que val la temptació
mai no se'ns presentarà
completa i lluent
resplendent com un capvespre
sempre a mitges, amb
solitud, amb la sensació
que alguna cosa no rutlla

Trucs individualistes
per part dels qui ens acompanyen
fan el camí sense tornada
de les amistances perdudes
dels esclats de germanor
que no serveixen per a res
que no afegeixen utilitat
al temps que passa
inajornable com un mal deute
sempre pagador i escurador
escurcem els entrellats
de tant de misteri escampat
al passadís del jutjat
on prevariquen els togats
fan seves les màximes
escrites en temps de pols
i petament de dents

Com oblidar el colp
infringit pel garrot
a l'esquena encara adolorida?
només que presentis el temps
al costat del desig
flanquejat per belleses
en oferta o de franc
només cal atansar la mà
estirar amb força cap un
afirmar la pròpia competència
ignorar els crits a la calma
les rendicions dels exèrcits
volen plegar de llurs funcions
abans d'enllestida la massacre
no els hi perdonarem

Plorar sense motiu
després d'actes sublims de compenetració
amb els llençols pudents
i les robes escampades
la finestra allibera
de les sudoracions excessives
de les fortors personals
que soterren la buidor
el veritable alè de l'aïllament
les enjogassades acrobàcies són imatge
perdent-se a la memòria
idealitzant-se com el primer amor
esdevenint boira o núvol
en mig de records de coses agradables
alhora que compensen les ingratituds
les puixances martiritzades dels acoblats

Tot plegat recorda els sacrificis
de tants homes de virtut
capgirant el sentit de la natura
volent imitar les aus
que poden volar
per sobre les misèries
com si es tractés
d'ironies de cafè

De sobte l'esclat arriba
les energies retornen
es pot parlar de miracles
de fets sobrenaturals
es troba la concordança, la mort
de la virtut atresorada
dels olors infernals del carrer
de les gotes de rosada
remullant el rostre, la pell
el fred el dematí, punyent
crida els vents i les tempestes
congrega les coses terribles
no es pot fugir
d'algunes pulsions extremes
de les necessitats del cos
d'amuntegaments de frustració
que esclaten com petards
dins la cagarada
escampen arreu l'olor
i el color de la misèria

Empresonats a fortaleses
de verticalitat inqüestionable
les noves generacions abdiquen

No cal empescar-se tributs
als déus del gaudi plaent
per fer tremolar els fonaments
de societats submergides
en prejudicis i convencions
en tirallongues de preceptes
escampades per ensotanats
i altres bèsties de mal ferrar
no s'atenen a les conseqüències
practiquen l'escapisme, la moral
al servei de l'oportunitat

Xisclets i bufs, humits
com la selva tropical
galledes al cap
glaçades com el glaç
hores mortes entre mig
captiveris sense lligams
l'eixam de sensacions
surt del rusc espetegant
recorre centenars de quilòmetres
a la recerca de les sensacions
embadalit pel moment
s'alça implacable pel damunt
del llac de suors i esperances.