Cercador
RUNES DE SANT DANIEL. CALONGE. BAIX EMPORDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésDes de les terres del Baix Empordà rebia una nova crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió els seus passos el duien fins al barri de Sant Daniel, al terme municipal de Calonge.
El fet de tractar-se d’un dels llocs “històrics” del municipi, li feia pensar que l’església mantindria el caire alhora bucòlic i indefinible dels temples que son alhora pagesos i mariners. Dissortament malgrat es conserva encara molta part de l’arquitectura i les maneres de fer del medi rural, dalt del turó al que s’arriba per un entramat de carrerons estrets i costeruts, no hi va trobar - com esperava – una esglesiola que exercí funcions quasi parroquials, sinó un edifici molt malmès, que segons la pagina web de l’Ajuntament ‘sempre ha traspuat un caràcter humil’; és força curiosa l’expressió’ Degué caure en l’abandonament a principis del segle XX’. El darrer comentari també mereix un lloc al Guinness Records ‘ L’ermita té una edificació annexa i el conjunt ha quedat molt tocat pel pas del temps’
Sembla que Sant Daniel, , d'una nau i capçalera semicircular, fou aixecada en una data imprecisa entre segles XVI i XVII, això ens permet qualificar-la com a ‘trentina’ ; aquell Concili, bàsicament plantejat com una reacció enfront del Protestantisme, va suposar un canvi radical per l’església catòlica, que en l’àmbit rural es va traduir en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris, la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari, Aplecs i Trobades, de forma periòdica.
L’abandonament del món rural per una bona part de la seva població, que s’explica en part per la reducció de l’activitat agrícola únicament als llocs i/o productes de bona rendibilitat, a la progressiva mecanització d’aquestes feines, i a la competència dels mercats exteriors, comportaran el tancament de molts aquells temples aixecats entusiàsticament entre segles XVI i XVII . La manca de sacerdots, que hores d’ara només pot qualificar-se de tràgica, primer en les terres interiors, i ara ja per arreu, va suposar per a Sant Daniel, i dissortadament suposarà per una munió d’esglésies, capelles, ermites i oratoris, el definitiu ‘cop de gràcia’.
Des del cim del turó hi ha una excel•lent vista sobre Sant Antoni, la plana, el nucli de Calonge i els primers contraforts de les Gavarres.
El fet de tractar-se d’un dels llocs “històrics” del municipi, li feia pensar que l’església mantindria el caire alhora bucòlic i indefinible dels temples que son alhora pagesos i mariners. Dissortament malgrat es conserva encara molta part de l’arquitectura i les maneres de fer del medi rural, dalt del turó al que s’arriba per un entramat de carrerons estrets i costeruts, no hi va trobar - com esperava – una esglesiola que exercí funcions quasi parroquials, sinó un edifici molt malmès, que segons la pagina web de l’Ajuntament ‘sempre ha traspuat un caràcter humil’; és força curiosa l’expressió’ Degué caure en l’abandonament a principis del segle XX’. El darrer comentari també mereix un lloc al Guinness Records ‘ L’ermita té una edificació annexa i el conjunt ha quedat molt tocat pel pas del temps’
Sembla que Sant Daniel, , d'una nau i capçalera semicircular, fou aixecada en una data imprecisa entre segles XVI i XVII, això ens permet qualificar-la com a ‘trentina’ ; aquell Concili, bàsicament plantejat com una reacció enfront del Protestantisme, va suposar un canvi radical per l’església catòlica, que en l’àmbit rural es va traduir en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris, la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari, Aplecs i Trobades, de forma periòdica.
L’abandonament del món rural per una bona part de la seva població, que s’explica en part per la reducció de l’activitat agrícola únicament als llocs i/o productes de bona rendibilitat, a la progressiva mecanització d’aquestes feines, i a la competència dels mercats exteriors, comportaran el tancament de molts aquells temples aixecats entusiàsticament entre segles XVI i XVII . La manca de sacerdots, que hores d’ara només pot qualificar-se de tràgica, primer en les terres interiors, i ara ja per arreu, va suposar per a Sant Daniel, i dissortadament suposarà per una munió d’esglésies, capelles, ermites i oratoris, el definitiu ‘cop de gràcia’.
Des del cim del turó hi ha una excel•lent vista sobre Sant Antoni, la plana, el nucli de Calonge i els primers contraforts de les Gavarres.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.