Cercador
roses tenyides de sang
Un relat de: Capdelin- Compartir:
M´he punxat amb el teu roser
i la meva sang ha tenyit
aquelles roses blanques.
Has intentat netejar-les amb llexiu,
només has aconseguit
matar el seu perfum,
però mai esborraràs les taques.
I creixeran les roses
entre veus del jardí que saben
que van ser enganyades.
Jo les vaig plantar per a tu
i tu deies que t´agradaven...
però he vist en els teus ulls
altres roses reflexades.
No les enganyis més, ni les diguis
de perdó més paraules.
Elles saben, els hi he dit jo,
que mai més seran ja ... blanques!
Comentaris
-
Molt bo!![Ofensiu]Nyanga | 29-07-2009
M'agada sobretot .... -
Has intentat netejar-les amb llexiu,
només has aconseguit
matar el seu perfum,
però mai esborraràs les taques. - .....
quan una cosa no es neteja des del fons del cor, quan no se supera..pasa com les roses, que nomes s'aconsegueix matar el seu perfum i les taques hi continuen sent sempre. M'encanta, m'encanta la comparacio!!
Una abraçada, -
Encertadíssim!![Ofensiu]espurnadagost | 14-12-2007
Has trobat una bona metàfora amb les roses. El resultat és curt i estimulant.
Retrata molt be la desconfiança que es genera després d'una infidelitat descoberta. Curt i brillant.
Ei , què passa? Ja no escrius ?
-
Oleee![Ofensiu]Sareta_16 | 27-03-2005 | Valoració: 10
És molt bonic, ho escrius amb una tendres ai sencillesa...^^ m'ha arribat que utilitzesis les roses per aquesta descripció!
I res més dir-te que em sap greu que t'hagin fet el salt, es algo que mai podré entendre... -
I si poguès un 100 et posaria...[Ofensiu]La flama de l'oest | 16-03-2005 | Valoració: 10
Com m'ha cautivat aquest poema, tan preciòs i magnífic com els roses tenyits de sang vermella i lluent, sinerament, ès un poema ple de sentiment, ple de metafores i coses que et fan pensar, personalment m'agrda mol!!!!
Espero que continues escrivint aviat, i se, que jo tmbè, haig d'escriure!
Petons i abraçades
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305721 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )