RONDALLA DE SANT JORDI

Un relat de: blaiv74

RONDALLA DE SANT JORDI

En un castell de Palestina
viu una princesa blanca i fina.
Ajuda a cuidar els ferits
d'una batalla de sang i crits.

Doncs hi ha un drac molt dolent
i ningú sap per què ho està fent,
però el castell està esfonsant
i les defenses es van acabant.

La princesa Cleodolinda es retira
i a la seva cambra el cel mira.
Es dorm i comença a somiar
un somni que ni podrà oblidar.

Sent la veu que li diu la solució:
només un home pot salvar la situació.
Ve de Capadòcia i és un bon soldat;
és Sant Jordi i de tu està enamorat

La princesa, que tot el seu afecte li donaria,
veu el cavaller creuant els desserts de Síria.
A una tempesta de sorra el cavall a perdut.
Camina lentament; potser es donarà per vençut.

Els seus peus s'enfonsen a la sorra,
però la imatge de la princesa no se li esborra.
Cansat del llarg camí, per un moment s'atura.
Recolzant-se a l'espasa soporta el pes de l'armadura.

De sobte el vent murmura el nom de l'estimada
i en un miratge pot veure sa dolça mirada.
Sant Jordi treu forces del no res i reacciona
per salvar la princesa que voldria com a dona.

La princesa, sempre somiant en el ben plantat i forçut,
cada matí mira per l'aspitllera per si ja ha vingut.
Peró els dies passen i el drac vol ara atacar la princesa,
que amb crits i llàgrimes el seu dolor expressa.

Arriva un cavaller; tothom es pregunta què passa.
Quan arriba Sant Jordi alçant una espasa,
en posició d'atac davant el drac es presenta.
Darrera té la princesa, la qual ell defensa.

El drac, més gran, és qui primer ataca,
però el valor del guerrer és el que destaca,
doncs Sant Jordi, encara que ple de ferides,
està a punt de salvar un munt de vides.


El drac obre la boca; ell aprofita el moment
i es llença al seu cap com un valent,
clavant-li l'espasa i apretant les dents,
amb la força que guia els seus sentiments.

Sant Jordi amb el drac ha acabat
mirant-se les ferides cau destroçat.
La princesa acull l'home de la salvació
I Sant Jordi la mira amb llàgrimes d'emoció.

Blai Vilalta Martínez

Comentaris

  • Verisó llegendària[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Tal com tu mateix dius a la introducció, la versió és una miqueta diferent de la més tradicional... però manté una fidelitat bàsic amb la llegenda que tots coneixem.
    Bona pensada!

    En molts aspectes, hem coincidit: jo també he fet al·lusió al mateix tema en el meu poema Dedicatòria: te l'ofereixo, és clar, esperant que el llegeixis i t'agradi.

    Confio en què tinguessis una bona Diada, que en guardis un bon record d'aquest dia especial per a tots aquells que estimem els llibres, les històries, les paraules...

    Una abraçada ben vermella,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de blaiv74

blaiv74

33 Relats

62 Comentaris

40518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Hola, em dic Blai i sóc de Rubí ( Barcelona) i m'agrada escriure històries entretingudes. Participo en diversos concursos on he aconseguit alguns premis. A part he estat durant quatre anys president d'una agrupació poètica ( A.R.C.A.) de la meva ciutat . I col·laboro en algunes revistes de caire local.