La ciutat de ferro

Un relat de: blaiv74

Una moneda rovellada
presa dins el puny suat d'un nen,
puix li van dir una vegada...
qualsevol cosa que ell aprèn.

Ansiejant un dolç caramel,
el vailet corre a contravent.
Però l'estrella no té cel
i resta en llargues cues de gent.

Un altra rèplica dels pares
com els altres que són al davant.
Nosaltres en som responsables.
No sabem què és més important

Som una confosa societat
amb valors de mitja veritat.

Comentaris

  • UNA MONEDA[Ofensiu]
    Josep Vendrell i Torres | 13-09-2008 | Valoració: 10

    Tots els grans capitals comensen amb una primera moneda. No et desanimis, et jove i tens molt de futur.
    ESCRIU FORÇA!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    almodis316 | 22-08-2008

    sens dubte encara em queda un tros per aprendre, però de moment m'animen les felicitacions i provant provant ho aconseguiré
    Merci

  • una reflexió interessant[Ofensiu]
    fill de les ombres | 18-08-2008

    els dos últims versos han rematat la història...
    tots apretem fort la moneda que tenim a la mà, no fos que se'ns escapés i se'ns tanqués la porta al món del plaer material al que podem accedir amb aquella moneda, o amb un tros de paper pintat...

    mitges veritats de la societat...
    i mentides senceres diria jo.




    gràcies per comentar-me un últim tema que es diu "des del llit estant"... és el títol d'un blues del meu grup de música, ens diem "enrenou" i precisament, si el vols sentir, fa molt poc hem penjat una grabació casolana de la cançó en un assaig a www.enrenou.com

    fins aviat

l´Autor

Foto de perfil de blaiv74

blaiv74

33 Relats

62 Comentaris

40515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Hola, em dic Blai i sóc de Rubí ( Barcelona) i m'agrada escriure històries entretingudes. Participo en diversos concursos on he aconseguit alguns premis. A part he estat durant quatre anys president d'una agrupació poètica ( A.R.C.A.) de la meva ciutat . I col·laboro en algunes revistes de caire local.