Roig

L'hivern passat no hi eren. Tan sols eren record d'una tardor anterior. Però han passat moltes coses entre les fulles i la seca paret : han sorgit llavors noves, que esplendoroses ( cada any més) han vessat i han omplert les teulades i el jardí.

La gama cromàtica és com un ventall que s'obre a poc a poc i sense pressa
A la primavera hi va ser el verd vigorós i tendre. A l'estiu el verd intens assolellat
Ara és el temps del roig

No tothom el veu el jardí i les fulles. És un secret poc compartit. Tot i que jo no les planto són ben meves, perquè sóc jo qui les miro
i diuen que en la mirada hi és tot !

És l'esguard càlid que treu cap de bon matí tenyint de roig tot el que troba.

Les meves fulles no passen comptes, no em jutgen, no pregunten res... són sempre a la vora, al tast, al perfum, a l'espera d'una nova tardor.

Està a punt de venir qui les arrenca fins l'any que ve. Gairebé mai tinc temps d'acomiadar-les. Potser és millor així, no fos que es sentissin culpables i que per por de fer-me mal, no tornessin a visitar-me.

Glòria Vendrell i Balaguer
novembre del 2013