Rocamur, el testimoni d'un Castell o Qal'at

Iniciem un pelegrinatge en primer lloc pels espais propers on està documentada l'existència d'un Castell; i ho fem amb la voluntat de documentar i fotografiar - si s'escau - les darreres pedres i/o edificacions que miraculosament hagin superat l'abandó, l'oblit i el pillatge, al que de forma sistemàtica s'ha sotmès el patrimoni històric català.

Rocamur, dins els límits de l'anomenat Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac, és un d'aquests espais propers on està documentada l'existència d'un Castell. Seguirem en la nostra recerca les indicacions més elementals sobre el tema que son :

El castell o Qal'at àrab no era inicialment gaire més que una torre massissa, de planta quadrada o rodona al damunt d'una roca estratègica o una punta de muntanya , protegida de vegades amb un mur. En aquest tipus d'edificacions no s'usaven pas sempre la pedra i la calç en tota l'estructura sinó que en molts casos aquesta es completava amb parets de tàpia i amb uns aparells de fusta anomenats tapieres. En algun cas - això serà l'objecte de la nostra recerca - feien uns forats i/o ancoratges a la roca, per col·locar-hi les fustes sobre les que construirien una plataforma que els permetia augmentar el radi d'observació, alhora que els aïllava de la fredor i/o la humitat de la pedra nua.

Els meus amics, Toni i Raquel venien a esmorzar a casa com a pas previ a la nostra sortida; torrades, embotits, pastes i cafès amb llet, que complementaríem amb una poma i una mandarina quasi a migdia, ens donaven les necessàries forces per assolir el nostre petit repte.

Deixàvem el vehicle a la urbanització de les Marines, dins del terme de Sant Llorenç de Savall, i des del Coll de Palomeres, , seguint la carena de la serra del Bonaire, fins el Coll de les Comes, i la Pedra de l'Àliga, agafàvem un corriol fins al Puig Gavatx; arribaríem finalment fins a Rocamur, superant un seguit d'obstacles - entre d'altres un tronc que barra el camí - en els que hom veu palesament la voluntat - la mala voluntat - de l'administració quan a facilitar l'accés al medi natural. Recordar només que justament la titularitat de l'Administració Pública, està justificada en el fet de facilitar-nos a tots plegats l'accés.

Recollíem imatges de fins a tres trossos de mur , que clarament conformàvem el límit exterior per la cara del mati; ens hauria agradat accedir a la base superior ,per comprovar justament l'existència d'algunes restes que ens confirmessin la utilització d'aquell espai, en la tasca de guaita i vigia. Em deia el Toni que el bon Déu no ens ha cridat per la pràctica de l'alpinisme. Desistíem finalment, i donàvem per bona la informació que situa en aquell punt - inaccessible hores d'ara - els basaments d'un edifici.

Des d'aquella alçada contemplàvem en direcció nord les restes del Castell de Pera, més enllà i ja amb ajuda dels prismàtics el Castell de Granera, i davant nostre, presidint-ho tot ,el Monestir de Sant Llorenç del Munt.

En la tornada fins al vehicle explicava als meus amics, la història que podreu trobar també a www.relatsencatala.com en la que s'explica la raó per la qual, el lloc és coneix també amb un altre nom: La Roca Mur, també dita, la màquina de tren. Ho podeu comprovar col·locant aquest títol en el cercador.

© Antonio Mora Vergés