Rocafort

Ja ho diuen, Mura Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort. I així és perquè, per anar des del Pont de Vilomara a Rocafort has de fer nou quilòmetres de penitència per una carretera tortuosa i cargolada, amb revolts malparits, de visibilitat deficient i senyalització gairebé nul·la. És a dir, una carretera puta, d'aquelles que proves d'evitar sempre que pots, i més si es tracta de fer-la en una nit gèlida i boirosa com aquella, en què els arbres semblen fantasmes que t'han de caure a sobre i l'asfalt s'hagi d'acabar darrera cada corba, com qui arriba a la fi del món i s'aboca inexorablement a un precipici infinit, a un daltabaix que et duu de pet a les calderes més terribles de l'infern. La qüestió, com bé podeu intuir, és que aquella nit em dirigia a Rocafort. Hi anava amb el meu cotxe estràbic i desgavellat, cridat per un d'aquells reclams habituals pel que qualsevol mortal del sexe masculí se sent atret de manera irreversible: una dona més o menys bonica que et convida a una festa en un poblet petit i solitari, i l'esperança, la mínima esperança, d'acabar la festa en un estat de consciència suficient per poder sucar el melindro. I ara ja sé què direu, que dir que una dona més o menys bonica i la possibilitat de fornicar-la és un reclam habitual per qualsevol mortal del sexe masculí és un comentari sexista i masclista, que escriure que l'oportunitat de poder sucar el melindro és una oferta irrenunciable per un home és una simplificació barroera del comportament masculí i de les relacions sentimentals entre els dos sexes, que una afirmació d'aquest tipus compromet l'autor de la mateixa i el situa en un punt perillós que pot decantar-se cap allò que ara molts classifiquen, o titllen, de políticament incorrecte, etcètera, però la veritat és aquesta, i jo anava a Rocafort amb l'objectiu que ja he descrit. Vaig arribar-hi que ja eren les dotze tocades. La festa es desenvolupava en una mena de local que hi havia al mig del carrer Major, una mena d'estable rehabilitat on encara podien distingir-se els antics abeuradors de pedra i els ganxos clavats a les parets on temps enrere hi deurien haver fermat el bestiar, no sé si de peu rodó o de peu forcat i, segurament, fins i tot alguna dona. L'antic estable estava decorat amb garlandes de totes les mides i formes, i amb unes llumetes de colors que s'encenien i s'apagaven de manera intermitent i que cobrien totes les parets. Vaig actuar d'aquella manera que tothom actua quan es presenta sol a una festa, vaig aparentar una seguretat inexistent, dissimulant els nervis que podien trair-me en qualsevol moment, fent-me el desmenjat, passejant entre la gent com qui no vol la cosa, però realitzant en veritat un escrutini rigorós de tots els rostres per trobar la persona que buscava. No vaig trigar massa a trobar la meva amiga. Estava ballant en cercle amb altres amigues seves, fent els passets d'una coreografia improvisada seguint el ritme i els compassos del True Blue de la Madonna, una cosa esperpèntica. Vaig sentir-me alleugerat, com qui neda cansat pel mar i troba una boia per aferrar-s'hi. Vestia unes malles negres i una samarreta lila molt poc femenina, d'aquelles de cotó, de mànega llarga i coll rodó, i lluïa sota les aixelles unes rodanxes de suor que feien caure de cul, només li faltava una guitarra i el cançoner del Lluís Llach. Va estar molt contenta de veure'm perquè em va fer dos petons molt efusius, molt arran de llavis, agafant-me delicadament el clatell amb la mà dreta com si volgués acariciar-me. Sempre que rebo una salutació així, tan càlida i propera, penso que la cosa va bé, que la noia en qüestió es mostra disposada a anar més enllà del que és una simple relació amistosa, encara que després, la majoria de les vegades, a dues pedres. Vaig estar ballant amb elles durant una bona estona, provant de seguir els seus passos sincronitzats, movent les braços com si féssim punyetes, i fent escapades ràpides a la barra, pim-pam, per anar-me posant a to. Vam separar-nos de la rotllana i vam ballar pel nostre compte, cada vegada de manera més desinhibida, deixant-nos portar per la música, sense pensar en res més i movent el cos de qualsevol manera, a la babalà, corrent el risc d'ensopegar amb alguna llamborda mal posada i acabar fent el ridícul. De tant en tant ens agafàvem de les mans, a l'estil del rock and roll, i jo li feia fer voltes i més voltes com si fos una baldufa, i després l'agafava per la cintura i l'estrenyia cap a mi per arrambar-li una mica l'api. La cosa es va anar engrescant i, quan va sonar el Purple Rain del Prince, ja estàvem en un estat etílic prou avançat per començar a tocar-nos de manera descarada, sense vergonya, i fer-nos magarrufes sense dissimular. Vam acabar rebregant-nos de mala manera, com dos adolescents, asseguts damunt d'una cadira en un racó de la sala. Ella seia damunt meu amb una cama a cada banda, de cara cap a mi, i em passava els braços per sobre les espatlles. Romaníem enganxats de boca a boca, remenant la llengua com si fos un molinet, escurant pels racons més amagats de les nostres dentadures les deixalles sobreres de l'últim àpat. Jo li posava la mà per sota la samarreta i li palpava els pits per sobre dels sostenidors, gratant-li els mugrons amb l'ungla del meu dit índex, movent-lo ràpidament amunt i avall, i pessigant-los-hi suaument de tant en tant. I mentrestant, a la vegada, li passava l'altre braç per darrera la cintura i li posava la mà per dintre les malles per fregar-li una mica la regatera del cul, humida i enganxosa per tanta suor. Només em feia por trobar-hi aquella borra que s'hi fa, aquella mena de piloteta de fil negre que et trobes quan algú no s'ha esmerçat de manera convenient en la neteja dels seus plecs, però jo furga que furgaràs, i ella, temorosa de que alguna amiga seva veiés aquelles marranades, em deia, para para para. Jo tenia el membre mal posat, inflat i cargolat de mala manera a dintre els calçotets i, a cada cop de pelvis que fèiem, com si folléssim per fora com quan teníem quinze anys, pensava que se'm trencaria. Vaig deixar de grapejar-li els pits per un moment i vaig ficar-me la mà per dintre els pantalons per poder posar el paquet en condicions, amb el rave cap amunt, i continuar satisfactòriament el moviment de vaivé sense risc de esquinçar-me el múscul. Però ella em va dir que ja n'hi havia prou de mitges tintes, que l'acompanyés a casa seva, que estava només a dues cantonades de la festa, que no hi hauria ningú que ens molestés, que estaríem solets i que allà podríem acabar les porqueries que havíem començat. Vam sortir de la sala una mica d'amagat, provant d'esquivar les seves amigues per no haver de donar explicacions i, torrats com anàvem, vam caminar pel carrer fent esses, agafats de la cintura. La casa era rància, humida, tenia les parets empaperades de color beix i hi havia una mena de rajol penjat sobre la porta que donava el Déu vos guard. El passadís era llarg i ample, amb portes de doble fulla a banda i banda, i al fons s'intuïa una mena de sala d'estar amb un sofà d'escai i un foc a terra. La meva amiga m'estirava de la mà i m'anava explicant a qui pertanyia cada habitació, aquesta és la meva, aquesta la dels meus pares, aquesta la dels meus tiets, aquesta era la de la meva àvia, però com que es va morir ara és la dels convidats, aquí hi ha el lavabo, la cadena no va, hi ha un cubell d'aigua que has d'omplir al pati. Em va preguntar, suposo que per si m'ho havia repensat, si volia dormir amb ella o si volia dormir sol, i jo, que aquestes coses no me les repenso, li vaig dir que preferia dormir amb ella, que així estaríem més calentets. I aleshores, em va dir que dormiríem a l'habitació dels seus pares, que no hi eren, i que així tindríem un llit més gran per poder descansar. L'habitació dels pares en qüestió tenia un llit de matrimoni no gaire ample, d'aquells alts, cobert amb una vànova blanca de ganxet que havia fet la seva àvia i que tenia un gran valor sentimental. El llit acabava amb un capçal de fusta de caoba amb uns barrots molt llargs i una creu penjada a sobre. A més, hi havia un armari amb un mirall, dues cadires de l'any de la picor, una calaixera amb tot de capsetes de vés a saber on, i dues tauletes de nit de fòrmica amb dues làmpades de tulipa i una fotografia emmarcada de la meva amiga el dia la primera comunió, amb les mans juntes, com si estigués resant, lluint un vestit blanc de princesa molt bonic i una mena de corona de flors que, amb aquella cara de rateta que tenia, li donava un aspecte gairebé angelical. Vam despullar-nos com si fóssim un matrimoni en estat avançat, cadascú per la seva banda, anant per feina, jo vaig voler treure'm els pantalons a peu dret i una mica més em trenco la crisma perquè, amb tot l'alcohol que havia pres aquella nit, era incapaç de mantenir l'equilibri correctament. Vaig posar-me dins el llit amb calçotets perquè no vaig tenir la gosadia d'ensenyar-li les vergonyes tan aviat. Ella també hi va entrar amb roba interior i, una vegada dins, perquè jo no li veiés els pits, es va treure els sostenidors. Vam dir-nos un bona nit no gaire convincent i, en menys d'un minut, ja estàvem rodolant com dues croquetes dins d'aquells llençols d'hivern, freds i mullats com una mala cosa. Vam començar fent-nos uns petonets de tràmit, falsos i mentiders, perquè no fos dit que érem uns salvatges i uns animals. Però ràpidament vam anar de cara a barraca. De seguida va començar a fer-me unes llepadetes al ganyot que em van fer més content, i després va anar baixant pel pit i em va xarrupar els mugrons, delicadament, ara un, ara l'altre. Com que allò ja m'agradava més, se'm va anar inflant el fal·lus com si fos una albergínia. Vaig fer uns sospirs profunds per fer-li entendre que anés més al gra, però no va haver-hi manera, ella vinga que vinga amb els mugrons. Llavors vaig decidir passar a l'acció i vaig començar a tocar-li suaument aquells pits que encara no havia vist. Com que estava inclinada de genolls cap a mi, les sines li penjaven cap a
vall i jo les hi agafava delicadament com si fes cassoleta, movent les mans circularment i fregant-li els mugrons amb el centre del palmell. Vaig notar com la seva respiració s'accelerava mica en mica i llavors vaig alliberar-li un pit per fer-li carantoines per la panxa i el melic, fent petites escapades, amb els dits més llargs, per fer-li pessigolles al límit del baix ventre que s'amagava darrera del llacet de les calcetes. Llavors ella, en un atac de passió, em va baixar els calçotets d'una revolada, fins a l'alçada dels turmells, va agafar-se al mànec com si fos l'única veritat absoluta que hi ha en aquest món, i va començar a xuclar com si estigués posseïda pels efectes d'algun deliri suprem. S'endrapava la tija gairebé fins a la rel, movent el cap de manera compassada, a ritme, mirant-me als ulls de tant en tant, amb cara de vici, traient la llengua i llepant-me la punta com volent-me dir, guaita quina marranada que t'estic fent. Quin desfici. Jo vaig agafar-li les calces pels laterals i les hi vaig anar estirant cap als costats, fins que la goma va cedir, i les hi vaig arrencar de manera barroera per refregar-les-hi una mica pel tall del cul, agafant-les per les puntes esquinçades, a la manera d'un tanga. Això encara la va excitar més. Vaig fer unes respiracions profundes per agafar aire i vaig tirar-me de cap en aquella tofa peluda i despentinada que m'esperava, provant de trobar, amb el meu nas fàl·lic, la campana del seu temple diví. Però el que havia de ser una recerca agradable i excitant, aviat va convertir-se en un infern. Era un sota bosc espès i feréstec, la densitat pilosa no permetia una incursió fàcil, allò era un esbarzerar impenetrable, no hi havia manera de trobar el trau i la pudor de claveguera i peix podrit que desprenia, segurament produïda per l'excés de suor en el ball i, evidentment, per la falta d'higiene, començava a marejar-me de debò. I ella, anant-li fotent a la xuclada. Per qüestions evidents de salut, vaig decidir canviar de tàctica i anar més per feina, vaig treure el nas d'aquella mena de porquera i li vaig desenfundar la vara de la boca, la vaig fer jeure eixarrancada de panxa enlaire i vaig clavar-li l'eina amb força, a la primera. Ara veuràs el que és bo. Però llavors, de sobte, va sonar un timbre estrident i terrible, riiiing, i vam quedar paralitzats. La vaig mirar uns segons amb cara interrogant i ella va saltar del llit com un llampec. Jo vaig quedar assegut de genolls davant del cristo, mirant-me la titola encesa i vermella que esperava ansiosa poder dur a terme la seva gesta percutora. Es va posar una bata de flors blaves i marrons que hi havia penjada darrera la porta i va sortir esperitada cap al passadís. Vaig sentir com obria la porta del carrer i xerrava amb algú, i al cap d'un parell de minuts va aparèixer de nou a l'habitació per dir-me que havia arribat un amic seu, que l'havia convidat abans de saber que acabaria passant la nit amb mi. Em va demanar si no em feia res que se n'anés a dormir amb ell. Vaig quedar realment perplex, li vaig dir que semblava mentida que em pogués fer una cosa així, just en el moment més àlgid de la nit, quan ja tenia l'estri a punt per fer-li sentir els plaers més intrèpids i salvatges. Llavors em va dir fluixet, a cau d'orella, perdona'm perdona'm perdona'm, em va dir bona nit i va marxar tancant la porta. Vaig restar una bona estona en silenci, provant de despertar d'aquell malson surrealista. La meva verga havia defallit, s'havia arronsat humiliada i reposava covant els ous com una lloca, provant de alleugerar el dolor causat per l'acumulació de tant de suc a dins la bossa. I aleshores, gairebé sense adonar-me'n, vaig començar a sentir les primeres rialles tímides i contingudes a l'habitació del costat, i els grinyols d'un somier segurament rovellat pel temps i la humitat. Estàvem paret per paret. Llavors vaig sentir els sospirs, els gemecs, i després el vaivé de les embranzides i els cops que el capçal del seu llit donava contra la paret. Jo seguia en la mateixa posició, assegut de genolls, notant com el membre reeixia pel reclam de tanta fressa i enrenou. M'imaginava la meva amiga de quatre grapes, agafada d'uns barrots com els que tenia jo al davant, mossegant-se els llavis per no fer soroll, i ell al darrere, fotent-li unes envestides animals i salvatges com per partir-li l'espinada. Vaig sentir que ell li deia, gairebé a viva veu, vols que te la foti ben endins, eh bacona? I ella, sí, sí, fota-me-la ben endins. En qüestió de segons, el meu penis havia recuperat totes les seves facultats, i no em va quedar més remei que fer ús de la meva mà dreta per espolsar-me el presseguer de manera frenètica davant d'aquell cristo que em guaitava atentament, amb aquella cara de tristesa i sofriment que fan tots el cristos, vigilant que no li fotés tota la lletada per sobre. A l'habitació del costat, els xiscles de la meva amiga eren cada vegada més forts i aguts, i jo no sabia si eren de plaer o de dolor. Els cops que feia el seu capçal contra la paret retrunyien cada vegada més, i jo tenia por de que, amb les vibracions, es despengés la creu i em caigués al cap. A mi, em sortia fum de la mà, el fregament era excessiu, notava una coïssor terrible a la punta del capoll, i ben aviat vaig notar aquell formigueig que t'avisa de l'explosió imminent i irrevocable. No sé ben bé perquè, potser pel sentiment negre de venjança que em dominava, just abans de la descàrrega vaig allargar la mà esquerra fins a la tauleta de nit, vaig agafar la fotografia de la primera comunió de la meva amiga i vaig deixar anar, al bell mig d'aquell rostre rosadet i virginal, tota l'esquitxada de la meva escorreguda. Txap. Vaig quedar ben descansat. Si no vam arribar-hi tots tres a la vegada, va anar de ben poc, perquè en un moment es va fer el silenci absolut. Ràpidament, perquè no regalimés per les vores, vaig posar la fotografia ajaguda damunt la tauleta de nit, vaig mirar-la amb una mica de vergonya i vaig pensar, pobreta. Vaig eixugar-me la pelleringa amb el coixí i em vaig vestir tranquil·lament. Després vaig fer el llit, primer els llençols i després les mantes. I quan vaig posar la vànova de ganxet, vaig deixar-hi un plec molt ben fet per a situar-hi després els coixins a sobre i fer-los fer la volta. Va quedar tot molt ben arregladet, com si no hi hagués passat res. Llavors vaig agafar la fotografia amb molta cura i la vaig posar al mig del llit, en posició horitzontal, com a mostra evident de la meva participació en l'experiència de què ells m'havien volgut excloure. I ara direu que tot això que us he explicat és una porqueria de mal gust, que no puc anar pel món escrivint que vaig lletar la fotografia de la primera comunió de la meva amiga, i que qualsevol dia d'aquests sortiré de casa i em trobaré una munió de mares i pares catòlics, siguem políticament correctes, que voldran penjar-me pels pebrots al mig de la plaça del poble. Però tant me fot perquè tots vosaltres, homes i dones del món, en la meva situació hauríeu fet el mateix. Vaig sortir primer al passadís i després al carrer. Feia un fred de mil dimonis. Abans de tancar la porta vaig pensar que m'hauria agradat veure la cara que faria la meva amiga el matí següent quan es trobés el regalet que li havia deixat.