Cercador
Rocafort de Queralt
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem a dinar al Restaurant Rocafort, la història d'aquesta casa comença l'any 1988, quan la filla de l'antic propietari i el seu marit, van decidir transformar el cafè del poble de Rocafort de Queralt en un restaurant de cuina casolana; ella està davant dels fogons i ell atenent el local d'adequada decoració i bon ambient. A la plaça de l'Església d'aquesta vila.
Sembla que la crisis econòmica ha arribat també a la Conca de Barberà.
El Joan Contijoch, confia que malgrat això el restaurant Rocafort superarà aquesta contingència adversa. Mentrestant, cal continuar donant qualitat i bon servei.
Dinàvem esplèndidament, i us recomanem gaudir - quan us sigui possible - d'aquest plaer pels sentits, que el restaurant Rocafort, despatxa com la cosa més habitual des de la Plaça de l'església d'aquesta població.
Algunes dades d'interès :
Rocafort limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l'W-NW amb Forès. És situat a l'extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies -per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca- a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l'Alt Gaià. La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s'uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa.
La carretera C-241 de Montblanc a Manresa travessa el terme en direcció SW-NE. Abans d'arribar a la població hi ha un brancal que permet enllaçar amb la carretera de Sarral a Andorra a l'altura de Solivella. Així mateix, a la part nord del poble surt la carretera local que porta a Conesa i que s'enfila per la vall de Torlanda.
El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el repoblà i hi trobà la mort a mans dels sarraïns. Al segle XIII pertanyia als Queralt de Santa Coloma; el 1370, Dalmau de Queralt comprà la jurisdicció del lloc a Pere el Cerimoniós i es formà així la baronia de Rocafort de Queralt, que per successió passà als Centelles, comtes d'Oliva. Al segle XIV constava com a castlà de Rocafort Berenguer de Llorac, senyor de Solivella. Al segle següent la castlania passà als Biure. Al començament del segle XVI la baronia fou comprada per Joan d'Armengol; el 1747, Antoni d'Armengol i d'Aimeric, baró de Calabuig, obtingué la confirmació, com a títol del regne, de la baronia de Rocafort de Queralt. La seva filla Gertrudis es casà amb Ramon de Peguera, marquès de Foix, la família del qual posseí la baronia fins el 1881. El 1930 el títol fou rehabilitat per Ferran d'Alemany i de Milà i restà vacant a la seva mort, el 1954.
El poble de Rocafort de Queralt (566 m) és a la dreta del riu de Vallverd, en la seva confluència amb la riera de Rocafort. No es conserva cap rastre de la primitiva església. Damunt el lloc que ocupava es bastí, a la fi del segle XVIII, l'actual església parroquial de Sant Salvador, d'estil barroc. Al pujolet situat al N de la població, on hi havia l'antic castell de Rocafort, Juli Bonet i Ninot ha construït modernament una torre i un pati de castell amb pedres procedents del despoblat de Torlanda, amb un cert regust d'antigor. El celler de la Cooperativa Agrícola és inspirat en els plànols de Cèsar Martinell; les tres naus foren edificades els anys 1918, 1931 i 1947. Altres construccions d'interès són la mansió de Cal Claret, que evoca clarament l'arquitectura colonial cubana, i l'edifici de l'ajuntament, aixecat vers la dècada del 1920, que presenta uns curiosos esgrafiats.
El país només es refarà si dintre de les nostres possibilitats tots plegats continuem desenvolupant - fins on sigui possible - una vida "normal".
Anoteu el telèfon 977.89.80.66, i tant aviat com us sigui possible regaleu-vos un bon àpat al restaurant Rocafort, a Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS