Riu

Un relat de: AVERROIS

El riu, novell i tremolós,
baixa per la serralada,
alegre, decidit, capritxos,
desvetllant la matinada,
incert es el seu camí,
tortuós a la infantesa,
poderós quan es fadrí
i calmós a la vellesa.




Comentaris

  • jordiclusella | 18-12-2005 | Valoració: 10

    Preciós i ben cert aquest poema. M'ha agradat especialment la part de les tres etapes de la vida d'un riu:

    tortuós a la infantesa,
    poderós quan es fadrí
    i calmós a la vellesa.


    Al principi surt de les muntanyes; quan es fa més gran, té molt força, és brutal, salvatge; i quan arriba al mar, és la calma, la quietud...

    A més, a l'acabar el poema amb l'etapa de la vellesa, deixa una sensació agradable, de tranquil·litat!

    Felicitats AVERROIS!

  • T'ha quedat cristal·lí[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-12-2005

    Les nostres vides són els rius que vana parar a la mar. Analogia clàssica.
    T'ha quedat bé amb un final propi d'una dita antiga o refrany.

  • Melcior | 17-12-2005

    Senzill,cert i clavat.
    Endavant.
    Melcior.

  • està bé[Ofensiu]
    AnNna | 17-12-2005 | Valoració: 7

    gràcies per comentar-me! ;P

    aquest poema està guai... jeje... la vida del riu... aiix, és que no sé què dir-te! :S

    a veure si en trobo algun que m'inspiri més!

    anNna

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371573 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!