Cercador
Riells
Un relat de: turodelhome- Compartir:
En el silenci de la vila dormida
dos amants s'estimen en privat.
Xiuxiuegen confidències a l'orella,
descobreixen racons ignorats.
Riells de tinta mai escrits,
riells de petons ajornats.
Entrecreuen les mans com riells,
com riells els cossos mullats.
Poca estona per gaudir l'un de l'altre,
desig de rellotge aturat.
No hi ha res fora de la cambra
i a dins el temps retrobat.
Comentaris
-
Magnífic poema! [Ofensiu]copernic | 15-12-2009
La primera estrofa ens posa de ple en la situació d'una manera clara i entenedora, la segona és la més metafòrica a on l'aigua pren un protagonisme destacat i les figures literàries evoquen situacions d'una gran tendresa. La tercera és metafísica, juga amb l'espai i el temps i la seva relativitat en la ment dels amants.
Una gran entrada a RC sens dubte. Espero més coses teves, turodelhome! -
Benvingut/ da a RC[Ofensiu]Mercè Bellfort | 14-12-2009
T'has estrenat amb un poema d'amor preciós. Es nota que és molt sentit i aboques una tendresa que fa posar la pell de gallina. M'ha agradat especialment la segona estrofa on jugues amb el mot "riells", un mot amb una màgia especial.
T'animo a què segueixis escrivint, turodelhome.
Salut i literatura! com diem entre nosaltres.
Mercè