Revoltes

Coronats arquebisbes colltorts
exhorten les multituds a la revolta
per aprofundir en les escoltes escortades
conhortant les masses relluents
a canviar el preuat dividend
per esperances sense solta i cairades
impròpies d'éssers civilitzats
que aspiren sense pressa al predomini
per la via genital o cultural
sense virtuts obcecables
o remuneracions parcials d'obres
ignorades de la ciutadania calculadora
que eixelebradament perd l'entenimentera
pel forat del pany quan gira

Ordint les noves generacions
gratant-les des de la panxa endavant
per irradiar la llum encegadora
de possibilitats aranzelàries expremudament
alienes als vaivens dels pensaments
exhorten les minories a rebel·lar-se
per sobre del sentiment i de la rauxa
amb armes improvisades i llancívoles
les forces ocupants tremolen
els barrets vinclats miolen
com gats de carreró dins el cubell
ressonant i perifràstic, indemne
com els versos de còmica simplicitat
de ridícula rectitud mesurada
expressant les coses de la vida
les misèries petites o grans
els moments de tendror dels temps
passats i presents, o futurs
amb delicadesa apresa per imitació
em repugnen més que l'olor de perfum
en les dones grasses i velles

Quantes hores perdudes
en mig de la cendra grisa
a tocar de les revolucions provocades
sempre dirigides per mans
de colors diversos i pells
sempre fines, els dits
afuats i les ungles manicurades
demostren que no es pot confiar
en els impulsos prominents de la necessitat
que de cap manera els representatius
no destil·len les essències dels pobles
ni són capdavanters de cap progrés
només s'aprofiten, rapinyaires
mal llamp us fereixi
us arrencaria la pell a tires
esqueixada com llom de bacallà
per assecar-la al sol i gaudir
de la visió reconfortant de la mort
de la lenta podridura orgànica
per sadollar desitjos amagats
sempre envoltat de fracàs
la incomprensió m'aclapara sordament
trobo el silenci inacceptable
les hores d'esforç balderes
furtades per la indiferència egòlatra
com és d'amarga la vida sense èxit
quantes hores succeint-se, precipitant-se
al capdavall només importa
el llampec inhumà deshonora
les gotes de suor regalimant
coll avall ho tenim
no ens agrada sospirar de bon matí
a trenc d'alba les idees fosques
capturen l'instant de lucidesa
forcegen amb el despertar lluminós

De grat o per força, les temptatives
col·lectivitzen les pensions escarransides
amaneixen la combinació de patetisme
els carrers retrunyen les peülles
llarg de temps no es veien
espectacles eqüestres espontanis
ara els bòvids treuen la llengua
en senyal de dol pel farratge
que mai més no tastaran llurs musells
els homes mengen herba
les fulles dels arbres fugen
esfereïdes per la voracitat animal
que se'ls cau a sobre
no tenen cau on amagar-se prestament
necessiten d'enfonsar-se a la podridura
floridura de camp sense olor
festí de cucs sinuosos
la terra es renova intensament
mentre les afamades munions
ensumen restes orgàniques
cerquen respostes a llur misèria
no hi ha alternativa a les vicissituds
tot s'ensorra sense remei, les aus
ponen nissaga heretable
el seu niu de branquillons
passarà per damunt de les generacions
peces de natura venerables
arbitrarietats incommensurables, espetecs
a cau d'orella a la vora
d'un foc extingidís, d'unes alegries
que fan plorar per llur raresa.