Retrobat

Quan la llum s'apaga
i l'ombra tot s'ho empassa
els estels brillen, impassibles
davant el temps que construeix
passat i present, vida i mort.

I qui sóc jo?

Mirant un camp de blat
o bé, el reflex ondulant
de la lluna sobre el llac.

I qui ets tu?

Que prens al dia la llum
que amagues la lluna a la nit,
esperit nocturn rera la vida,
rera l'amor, que no és poesia,
rera tot, que potser és res,
o potser, és el cel infinit
surcat per la tendre mirada
dels teus ulls diamantins.