Retrets a l'ahir

Un relat de: Onica

Ho tens molt fàcil tu. Et va tocar ser ahir i ja has complert. Vas fer les teves vint-i-quatre hores i ja està. Mai més no tornaràs.
Per bé o per mal algú et recordarà sempre: moltes parelles que van ser pares, altres que es van declarar el seu amor, que es van casar, familiars que van perdre algú estimat, algú que es va quedar sense feina, algú que va patir un accident... Però tu no tornaràs i jo em quedaré per sempre sense saber que hagués passat si hagués portat flors a la meva dona, si hagués ajudat al nen a fer els deures quan m'ho va demanar, si hagués jugat una estona amb la nena, si hagués demanat augment de sou al gerent, si hagués trucat al meu amic, si hagués passat a veure a la mare, si, si, si...
Encara sort que demà, tu, avui, seràs ahir.

Comentaris

  • anarfent | 30-08-2006

    No t'havia llegit fins avui.

    Es veritat que no puc canviar el passat.
    Si puc canviar el futur, fent-ho avui.

    Si ho hagués fet, ara no seria on soc.

    Tinc el futur d'ahir, es el que em toca, per el que he fet jo i per el que han fet els altres.

    Quin mareig!

    Gràcies per el relat, dona de si el tema.