RETRAT D’ALLÒ QUE EN DIUEN SOCIETAT.

Un relat de: free sound
Corren...quan la vida no és cap cursa.
Trepitgen...però no saben valorar.
Odien...i s’obliden d’estimar.
Maten...en nom de tot, i amb raó de res.

Es venen, per un tros de paper.
Desprecien...sense ni tan sols mirar-se a ells,
Guanyen...però es perden tots els tresors d’aquest món,
Tenen més...però senten menys...

Diuen, diuen, diuen...però perden el temps
La seva riquesa, misèria de tots.
Fantasmes, hipòcrites!!!
...si ja res t’excita!!!

Compres tot el que tens,
Les teves virtuts són sang d’altra gent.
Maltracten...viuen sense tacte...
Caminen...però mai veuen el camí per on passen.

Perden...totes les hores...
Llencen...les coses més bones...
Obliden...i no poden recordar...
si algú mai els va estimar...

Bogeries de la vostra realitat.
Aparadors sense dignitat.
…i no confonguem la llibertat…
...si sempre fan el que el ramat!!!




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: