Cercador
Retorns
Un relat de: sants78Sempre tornes,
com les onades
una i mil vegades,
cada cop amb noves cares,
mascares
darrera de les quals t'amagues
però sempre ets tu
rera totes les pells
em mires
amb mil ulls diferents
i em beses amb un centenar de boques.
Jo et perdo,
sempre,
a cada segón,
a cada respiració,
a cada lletra,
a cada mot.
Rius
i m'abracen i m'ofeguen els teus riures.
Ara ets rossa,
de nou,
i tens les galtes vermelles
i ets dolça quan parles
i quan calles.
La bogeria m'encen
i fa que la sang em brotlli,
em fa viure,
em fa riure.
Vull abraçar-te, un cop més
i acaronar-te
fins que marxis
o fins que ja no siguis tu.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490315 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal