Retorn

Un relat de: AVERROIS

Per tornar a la vida,
vaig caure al més profund,
a on recaure convida,
i el fracàs es rotund.
Suors i tremolors,
vaig tenir les nits plenes,
crits, plors i olors,
netejaven les meves venes.
A casa he retornat,
vull esborrar el record,
d'on m'he enfonsat,
per culpa del meu cor.
Passen els dies, grisos,
passen blanques les nits,
somiant amb paradisos,
m'acaronen els teus dits.
El timbre de la porta sona,
qui em pot venir a veure,
es ella, la meva dona! ,
no m'ho puc creure.
Em besa i se'm abraça,
el seu cos puc agafar,
torna a ser a casa
ningú ens podrà separar.







Comentaris

  • final genial i millor principi.[Ofensiu]
    Becari | 12-06-2006 | Valoració: 10

    Un retorn cap endevant i una fugida cap enrera? recorda, la vida està fercida de contradiccions contradictories... jeje

    records

  • Happy End. mmmmm[Ofensiu]
    helena | 09-06-2006 | Valoració: 10


    M'agrada el happy end del poema.
    Que bé!, un poema optimista, lluminós i ple d'amor.

    Felicitats company!

    mariona

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371022 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!