Cercador
RESTAURANT DEL SANTUARI DE LA NOSTRA SENYORA DE LA MISERICÒRDIA DE CANET DE MAR. EL MARESME
Un relat de: Antonio Mora VergésAnava completant la ‘llista mínima de coses a veure’ a Canet de Mar, i li tocava el torn al Restaurant del Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
És un bell edifici projectat i construït sota la direcció de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), l'any 1914; m’agrada recordar la seva vinculació amb Castellar del Vallès, localitat on havia nascut la seva mare Teresa Cadafalch i Bogunyà , al mas homònim conegut també com Catafau.
El Restaurant és una construcció ‘típica’ d'aquest arquitecte, amb elements com el plafó ceràmic que corona la part oest de l'edifici, molt semblant a les de la Casa de les Punxes de Barcelona. Un cos d'edifici de planta gairebé quadrada i d'un sol nivell, conté a la seva façana oest un anagrama coronat de la verge Maria amb els símbols dels quatre evangelistes i a sobre els escuts de Catalunya i de Canet. Aquest plafó fet amb ceràmica de color blau, culmina un arc parabòlic de maó que inclou al seu interior finestres esglaonades i elements de decoració ceràmica menors.
A més del cos d'edifici citat, un segon cos d'edifici més irregular i de dues plantes amb una torre de tres acull la porta d'entrada curiosament adovellada, en contrast amb les altres obertures. També hi tornem a trobar un arc parabòlic que inclou tres finestres esglaonades amb reixes de ferro forjat. Aquest és el cos d'edifici orientat a l'est.
El maó és visible una mica per tot arreu de la façana, contrastant amb el color blanc de fons i amb els plafons i altres detalls ceràmics blavosos, realitzats amb la tècnica de l'estergit. Aquests estan presents per totes les façanes.
El projecte inicial era més important, ja que incloïa un alberg, aparentment però, les limitacions econòmiques en van reduir l'abast final.
L'estat de conservació és acceptable i segueix acollint un restaurant del tot recomanable, en el que dinàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, el dissabte 28.09.2013
És un bell edifici projectat i construït sota la direcció de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), l'any 1914; m’agrada recordar la seva vinculació amb Castellar del Vallès, localitat on havia nascut la seva mare Teresa Cadafalch i Bogunyà , al mas homònim conegut també com Catafau.
El Restaurant és una construcció ‘típica’ d'aquest arquitecte, amb elements com el plafó ceràmic que corona la part oest de l'edifici, molt semblant a les de la Casa de les Punxes de Barcelona. Un cos d'edifici de planta gairebé quadrada i d'un sol nivell, conté a la seva façana oest un anagrama coronat de la verge Maria amb els símbols dels quatre evangelistes i a sobre els escuts de Catalunya i de Canet. Aquest plafó fet amb ceràmica de color blau, culmina un arc parabòlic de maó que inclou al seu interior finestres esglaonades i elements de decoració ceràmica menors.
A més del cos d'edifici citat, un segon cos d'edifici més irregular i de dues plantes amb una torre de tres acull la porta d'entrada curiosament adovellada, en contrast amb les altres obertures. També hi tornem a trobar un arc parabòlic que inclou tres finestres esglaonades amb reixes de ferro forjat. Aquest és el cos d'edifici orientat a l'est.
El maó és visible una mica per tot arreu de la façana, contrastant amb el color blanc de fons i amb els plafons i altres detalls ceràmics blavosos, realitzats amb la tècnica de l'estergit. Aquests estan presents per totes les façanes.
El projecte inicial era més important, ja que incloïa un alberg, aparentment però, les limitacions econòmiques en van reduir l'abast final.
L'estat de conservació és acceptable i segueix acollint un restaurant del tot recomanable, en el que dinàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, el dissabte 28.09.2013
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.