Cercador
Resposta complicada
Un relat de: Hannah- Compartir:
Tres anys ja fa, que em vas mirar per primer cop.
Presentacions. Dos simples petons de cordialitat.
Res més.
Jo no sentia res cap a tu, simplement t'admirava com cantaves i tocaves la guitarra.
Res més.
Guapo en principi no m'ho semblaves; recordo una amiga que deia que sí que eres molt atractiu, en definitiva, estaves com un tren. Els meus ulls no ho van veure...
Uns dies després les nostres mirades es van tornar a creuar. Per petició teva. En estil indirecte per suposat.
Concert, xerrada, passejada...
Vam parlar de moltes coses, te'n recordes?
Estava tranquil·la jo, fins que asseguts un al costat de l'altre, em vas dir que t'havies fixat en mi des del primer dia que ens vam veure.
Em vas agafar la mà. Aquella sensació no l'oblidaré mai, com tantes d'altres...
Sense saber que fer em vaig arrapenjar la teva espatlla i va ser llavors quan les estrelles em van venir veure:
El Primer Petó.
Aquell Petó a la Nit.
Fantàstic.
Després ens vam abraçar i em vas calmar el fred.
Ens vam agafar de les mans mentres caminavem per aquella nit.
Però tot té un final, el comiat; en aquell portal, recordes?
L' últim Petó d'Aquella Nit Màgica.
Molt màgica debia ser, perquè en aquell moment em vaig enamorar de tu.
Primer cop que vaig dir un T'estimo sincer, ho sabies?
Fa tres anys de tot això. I moltes coses més ens han passat a tu i a mi plegats.
Aquell petó no va ser l'últim, sinó el Primer. De moltes vegades, fins avui.
De tot això ja fa tres anys.
Estonetes plenes d'il·lusió,
Desitgos
i molta pols d'estrelles.
Agradables.
Al teu costat, i tu al meu.
El meu amor es va anar fent més i més gran. Fins que un dia t'ho vaig explicar.
Però va passar que els nostres propòsits no eren els mateixos.
Ho haviem de deixar estar. Era el millor.
Però no podia, ni tu...
Un cop si que vaig dir Prou! Finalitzat!
Però vaig dir una mentida, no sé si gran a petita.
Volia estar al teu costat, tot i saber-ne les consequències.
Et necesitava, enganxada a tu.
Droga? Possiblament.
Aquest estiu, han passat moltíssimes coses, i "finalment" ho vam acabar...
Fins dimarts passat...
Droga altra vegada?
Possiblament, però del cert no sé si estic enganxada.
Ho puc deixar, com el tabac? Posiblament!
Ho vull? Ja no ho sé...
T'estimo?
M'estimes?
Desitjos incontrolats?
Insint animal?
On és aquella pols d'estrelles?
T'estimo?
M'estimes?
l´Autor
88 Relats
92 Comentaris
94088 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.
Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.
Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.
Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.
A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.
La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...
Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.
Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.
Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com
I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com