Cercador
Respira
Un relat de: Fadalletrada- Compartir:
Aquell any havia de ser especial. Després de fer les maletes semblava que l’aire s’havia tornat més fred i respirable. Evidentment seria diferent. Va arribar a l’aeroport de Stansted a les deu del matí amb un somriure d’orella a orella, dues maletes i un parell de bosses penjades del braç. Novembre en mig de la gran ciutat. Feia fred però el bon ambient que va notar li permetia gaudir de l’espectacle que les fulles de tardor exhibien mentre s’anaven desplomant avall fins el sòl.
De seguida li va ser fàcil trobar un lloc de treball a una cafeteria de les que abunden a la ciutat just a la sortida de metro de la estació de Embankment. A unes quantes passes tenia el riu amb els seus respectius ponts i unes boniques vistes.
Un dissabte, després de treballar, va decidir anar a fer una volta pel passeig de la Queen Elizabeth. El London Eye reflectia el blau elèctric mentre que a uns quants metres de distància el Teatre Nacional combinava tons càlids en mig de la boirina. Els dissabtes, aquest passeig es convertia en la zona dels amants que, ben sopat, podien disposar-se a caminar tot gaudint de la vista que ofereix l’altre costat del riu fins a parar en algun dels dos molls del Gabriel’s Wharf. O sinó, una placeta decorada amb llums de bou vermelles al terra, al voltant d’un petit pedestal, rodejades d’arbres disposats acuradament i un parell de bancs per gaudir de l’harmonia que podia transmetre aquella part més tranquil•la. Perfecte per culminar la primera cita a la ciutat de les oportunitats. Podia veure erigida la Catedral de St. Paul que es mostrava indiferent a l’espectacle de llums, colors i sons que la ciutat emetia, com si es trobés en un altra dimensió.
Aquesta sensació la produïa la boira que permetia que els focus que la il•luminaven creessin un efecte translúcid gairebé místic totalment diferent a la silueta clara i definida de la resta dels pont i edificis.
A les botigues, a les cafeteries, a tot arreu ja començava a despuntar l’esperit nadalenc en varies formes. Alguns llums decorant els carrers, postals, decoració als aparadors, anuncis de sopars especials als pubs, ofertes de entrades per teatre o musicals festius...una nova vida s’obria davant dels seus ulls encisats.
De seguida li va ser fàcil trobar un lloc de treball a una cafeteria de les que abunden a la ciutat just a la sortida de metro de la estació de Embankment. A unes quantes passes tenia el riu amb els seus respectius ponts i unes boniques vistes.
Un dissabte, després de treballar, va decidir anar a fer una volta pel passeig de la Queen Elizabeth. El London Eye reflectia el blau elèctric mentre que a uns quants metres de distància el Teatre Nacional combinava tons càlids en mig de la boirina. Els dissabtes, aquest passeig es convertia en la zona dels amants que, ben sopat, podien disposar-se a caminar tot gaudint de la vista que ofereix l’altre costat del riu fins a parar en algun dels dos molls del Gabriel’s Wharf. O sinó, una placeta decorada amb llums de bou vermelles al terra, al voltant d’un petit pedestal, rodejades d’arbres disposats acuradament i un parell de bancs per gaudir de l’harmonia que podia transmetre aquella part més tranquil•la. Perfecte per culminar la primera cita a la ciutat de les oportunitats. Podia veure erigida la Catedral de St. Paul que es mostrava indiferent a l’espectacle de llums, colors i sons que la ciutat emetia, com si es trobés en un altra dimensió.
Aquesta sensació la produïa la boira que permetia que els focus que la il•luminaven creessin un efecte translúcid gairebé místic totalment diferent a la silueta clara i definida de la resta dels pont i edificis.
A les botigues, a les cafeteries, a tot arreu ja començava a despuntar l’esperit nadalenc en varies formes. Alguns llums decorant els carrers, postals, decoració als aparadors, anuncis de sopars especials als pubs, ofertes de entrades per teatre o musicals festius...una nova vida s’obria davant dels seus ulls encisats.
l´Autor
7 Relats
12 Comentaris
6249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
M'agrada la música, m'agrada l'amor; m'agrada la literatura i l'art en general. Així m'agrada escriure, m'encanta tocar el violí; de tant en tant dos acords amb cordes de guitarra o, sobtadament, quatre tecles de piano.La meva cita preferida diu viu i deixa viure, i sobretot no perdis el temps, que tempus fugit i carpe diem embolcallin els bons moments. I pels dolents, no fer-se'n gaire mala sang, que el destí és inèdit i la vida ben incerta i no es prudent estancar-se en els fallits sinó mirar endavant cap a noves metes.
Així amics i companys de viatge, ompliu les maletes amb llapis de colors, unes quantes imatges i un grapat de records; i recordeu, si mai heu de tornar a començar al punt de partida, no tingueu por, que com deia un vell amic, tornar al punt de partida no és retrocedir.
Salut i lletres!
E.