Cercador
La ment, l'esponja d'impressions
Un relat de: Fadalletrada- Compartir:
Palpo l'aroma d'herba molla després d'un dolç plugim,
dreta, amb els ulls tancats, sense mirar, jugo amb l'escorça d'un roure,
trist, vell i abandonat, s'alça nostàligc a la vora del camí
bocins en cauen secs i humits, mentre les fulles es mouen.
El gust de l'herba humida, ni dolça, ni salada; humida,
el tacte rugós del roure, cada línia, cada dibuix, cada tret,
i aquesta olor de pluja que m'agrada, perquè és càlida,
i el so del vent! el so de l'aire que les fulles caigudes va removent.
Aquella alenada d'aire fresc, que t'omple i et buida a l'instant,
aquell moment en què després de caminar divagant tot és més clar,
al final del camí, si, allà al fons a mà dreta, en un racó amagat,
allà on per fí les coses són blanc o negre, on els grisos han volat.
Amb els ulls tancats, m'estiro, penso, reflexiono i m'adormo,
m'imagino aquest camí de pau i serenitat, un profund desig de son,
en aquest camí, com la vida, llarg o curt, m'hi deixo portar i camino,
perquè al final de la vida, la ment i el cos, només son un feix d'impressions.
dreta, amb els ulls tancats, sense mirar, jugo amb l'escorça d'un roure,
trist, vell i abandonat, s'alça nostàligc a la vora del camí
bocins en cauen secs i humits, mentre les fulles es mouen.
El gust de l'herba humida, ni dolça, ni salada; humida,
el tacte rugós del roure, cada línia, cada dibuix, cada tret,
i aquesta olor de pluja que m'agrada, perquè és càlida,
i el so del vent! el so de l'aire que les fulles caigudes va removent.
Aquella alenada d'aire fresc, que t'omple i et buida a l'instant,
aquell moment en què després de caminar divagant tot és més clar,
al final del camí, si, allà al fons a mà dreta, en un racó amagat,
allà on per fí les coses són blanc o negre, on els grisos han volat.
Amb els ulls tancats, m'estiro, penso, reflexiono i m'adormo,
m'imagino aquest camí de pau i serenitat, un profund desig de son,
en aquest camí, com la vida, llarg o curt, m'hi deixo portar i camino,
perquè al final de la vida, la ment i el cos, només son un feix d'impressions.
l´Autor
7 Relats
12 Comentaris
6263 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
M'agrada la música, m'agrada l'amor; m'agrada la literatura i l'art en general. Així m'agrada escriure, m'encanta tocar el violí; de tant en tant dos acords amb cordes de guitarra o, sobtadament, quatre tecles de piano.La meva cita preferida diu viu i deixa viure, i sobretot no perdis el temps, que tempus fugit i carpe diem embolcallin els bons moments. I pels dolents, no fer-se'n gaire mala sang, que el destí és inèdit i la vida ben incerta i no es prudent estancar-se en els fallits sinó mirar endavant cap a noves metes.
Així amics i companys de viatge, ompliu les maletes amb llapis de colors, unes quantes imatges i un grapat de records; i recordeu, si mai heu de tornar a començar al punt de partida, no tingueu por, que com deia un vell amic, tornar al punt de partida no és retrocedir.
Salut i lletres!
E.