Cercador
Resistint en el món lliure del Neil Young
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Primer de tot, gràcies.
El què no sé, és què faré amb els anys restants.
Resistint en el món lliure del Neil Young,
em trec el barret davant dels problemes constants de viure.
Les emocions són emotives,
la felicitat és alegre...
i les llàgrimes del plor són tristes,
però la pobresa també és trista.
Em trec el barret davant dels problemes constants de viure,
i me'l trec amb segones intencions, altre cop.
El meu tarannà,
el meu anar fent,
la meva conducta també és trista...
perquè amago la tristesa de les llàgrimes del plor,
rera de la felicitat del somriure alegre.
Després de tot això, gràcies novament.
El què no sé, és què faré amb els anys restants.
I em quedo amb el cap descobert,
per cada vegada que em trec el barret davant dels problemes constants de viure...
però tot i així, continuarem resistint en el món lliure del Neil Young.
I sense cap mena d'excepció,
sense cap mena de dubte, resistirem.
Comentaris
-
sobre el recull de relats[Ofensiu]neret | 07-01-2005
primer de tot, dir q jo tambe soc fan d'aquesta cançó, va durar una època que era la meva preferida! m'ha agradat q la convertissis en un poema.
I sobre els relats que demanaves opinió, el que m'ha agradat més és el del cor de la terra, però pel que diuen aquesta gent els pots enviar els dos, no?
això si, jo els veig tots dos més poesia q conte, no? no en tens cap altre més prosaic? jeje
apa, salut, keep on rocking! -
Mentre l´home tingui necessitats no serà mai lliure[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 03-01-2005
Hola Marc, dir-te que m´agrada molt Neil Young que pots trobar una versió en català de caminant en un mon lliure, al disc com un huracà, feta per sopa de cabra i molt ben aconseguida sota el meu parer, i et recomano escoltar Crosby, stills, nash and Young per descobrir encara més l´autenticitat d´asquest individu.
Salut i una abraçada company.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871125 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.