Reset

Un relat de: Isabelírica
Les presses t’empaiten i el calendari t’atrapa. Et trobes perseguint la teva ombra quan el dia està a punt d’acabar.
La societat t’assenyala. Les cames et fallen. Aguaites la teva caiguda, en blanc i negre.
Una bufanda que no abriga es rebrega al voltant del teu coll, està feta de terminis i d'entregues.
El present ens exprimeix, ens constreny i aconsegueix que les il·lusions es converteixin en una fantasia.
Vull tornar per un instant a l’inici i capbussar-me en el món de les idees, fins arribar a endevinar quan va començar el naufragi.
Que sigui un altre cop 1997 i els millenials tornem a ser nens, dins d’un banyador de colors, esquitxant-nos, en la immensitat del blau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Isabelírica

3 Relats

1 Comentaris

734 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor