Resaca de cap de setmana

L'Anna no té ganes de anar a l'escola. Ahir per la nit va sortir de festa amb unes amigues i ara la son la fa caminar amb un aire de sonàmbula. Potser, fins i tot, sembla un zombi, com el que sortia a la pel·lúcula que va veure el divendres a la nit amb el Guim.
Sent la màquina de café funcionar. "Per què la mare ha de pendre café cada dia?", pensa endormiscada.
Va cap al bany i, sense mirar-se al mirall(una cosa ben estranya), es renta la cara. Després marxa del bany: ha decidit que, aquest dilluns, no es pentinarà.
Va per el passsadís, caminant amb els ulls clucs, fins arribar a la cuina. S'escalfa un got de llet al microones, però, tot just ficar-ho sobre el marbre de la cuina, s'adona de que crema i el deixa anar. CRASH!, s'estavella contra el terra.
- Però Anna! Filla, que fas?- l'escridassa la mare.
L'Anna marxa de la cuina i vca cap a l'estudi. L'escriptori està ple de papers, llapis i bolígrafs, un cartabó...No! Els deures de matemàtiques! Com pot ser tant ruca i oblidar-se'n?Sap que el sr. calbó, el mestre de matemàtiques i Director de 'escola, la suspendrà si no els prestenta. Una altra nota a casa no, siusplau!
S'asseu i inenta resoldre aquells maleits problemes de fraccions i decimals, però el pare ja la crida per marxar cap a l'escola.
- Anna! Anna! Anna!- brama amb una veu rasposa, que indica que no està gaire despert.
No, no...! No pot supendre matemàtiques! De petita era una llumera en això, però ara es tan gandula...
Arriben a l'escola. L'Anna diu adèu al pare i marxa, intentant correr, cap al grupet de noies. La saluden com una estrella:
- Genial, eh!
- Quan hi tornem a anar, a la discoteca?
- Era tan "mono" aquell ros...
L'Anna no està per bròquils.
- Els deures de mates, qui els ha fet?
Ningú contesta. Genial...!
El sr. Calbó, fen cas a la seva promesa, suspén a l'Anna.
- No ho entenc, Anna!- diu, en els seu improvisat discurset- Per què no treballes? Que no vols anar a la Universitat? Mira, si només fossin una o dos faltes no et suspendria...però es que són sis! Esforça't una mica més, dona!
Però a l'Anna, tot això, ja li rellisca. Ara només pensa que té molta son...I, en el seu pupitre de l'última fila, s'adorm.